L’ànima de Josep Oliu

Per allò de qui té el cul llogat no seu quan vol, l’àvia Neus sempre recomanava ser cap d’arengada abans que cua de lluç, així com aconsellava ser amo de poc que no pas mosso de molt. Deia que els catalans ho eren molt, d’aquest tarannà, i el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, sembla que traginaria aquesta vergassada. Per això no fa estrany que no vulgui sentir parlar que el BBVA els xucli i se’ls empassi. En aquest cas, com tot en la vida, és diferent receptar que prendre, i així s’ha d’entendre que es donessin per positives les queixalades amb què en diferents moments el BS, amb Oliu al capdavant, va embocar i empassar. Va ser amb el Banco Herrero (2002), el Banco Atlántico (2004), el Banco Urquijo (2006) i el TransAtlantic Bank de Miami (2007). Divendres es va tancar la consulta i ara el govern espanyol s’ha de mullar. Sembla que Josep Oliu ha xuclat estratègia Junqueras. “El Sabadell i el BBVA generen més valor separats que no pas junts.” No els sona de quan ERC va liquidar Junts pel Sí? Oliu ho va dir dilluns en una conferència al fòrum empresarial impulsat per la Cambra de Comerç d’Alacant. Ho ha justificat en el preu de l’acció, que s’ha multiplicat per vuit des del 2020, cosa que, a parer seu, demostra que el banc té un gran futur en solitari. I també va tibar de Míchel, l’entrenador del Girona, el del cor i de l’ànima. “És un banc amb ànima i és difícil que aquesta ànima es reprodueixi en casa aliena.”