El 17 de maig no es pot quedar en una bandera penjada

Un altre 17 de maig i es repeteix el guió: bandera irisada al balcó, publicació institucional i, si hi ha sort, algun acte simbòlic. Però per a les persones LGTBIQA+, això no és suficient. El 2023 es van registrar 365 víctimes per LGTBI-fòbia a Catalunya. Una per dia. I sabem que moltes no es denuncien. A la nostra comarca, el problema és invisible. No tenim referents ni espais segurs ni protocols clars. Falta formació als serveis públics i suport psicològic adaptat. Davant una agressió, sovint trobem incredulitat o silenci. I veure com alguns polítics utilitzen aquestes dates per fer-se la foto fa ràbia. Això és pinkwashing: fer servir els símbols del col·lectiu sense cap compromís real. Jo mateix he viscut qüestionaments que a una persona heterosexual ni es plantejarien. El que demanem no és un luxe: volem viure en pau, amb respecte i drets garantits. Això no es resol amb una bandera dos dies l’any. Cal voluntat política, recursos, formació i tolerància zero a la discriminació. Institucions i mitjans locals tenen un paper clau. Un altre 17 de maig, no en tingueu prou amb penjar la bandera. Pregunteu-vos què feu de veritat. I si la resposta és “res”, encara sou a temps de començar.