Contents i enganyats

Potser es tracta d’una assertivitat mal entesa. O d’una cortesia melindrosa. O, qui sap, d’un esnobisme benintencionat. Sigui com sigui, els “guapo”, “amor”, “rei”, “carinyo”, “cel”... encapçalen el rànquing de floretes sistemàtiques amb què algunes persones obsequien el proïsme. Si almenys aquests compliments fossin justificats, l’ego de l’afalagat quedaria sadollat, però la seva reiteració acaba per desvirtuar-los. La majoria dels que rebem aquesta tirallonga de galanteries no som, d’entrada, excepcionalment formosos, ni afables, ni amorosos, ni tampoc celestials i, encara que les alabances segur que són de bona fe, no aconsegueixen, per impersonals, l’efecte desitjat: fer-nos sentir a cadascú únic, especial i irrepetible. Tanmateix, no pretenc ser impertinent amb tots aquells que procuren congraciar-se amb l’altri, però considero que l’autèntica amabilitat no rau a complaure’l indiscriminadament, sinó a respectar-lo amb diplomàcia sincera i ponderada. Tothom és singular, d’acord, però això no ens converteix automàticament en àngels o fades. Malauradament, el principal tret distintiu de la Humanitat no és el virtuosisme, sinó la imperfecció. Acceptem-la, doncs.