Reus, París, Londres...

Després de dis­set anys de tra­jectòria els Whiskyn's han anun­ciat una atu­rada "inde­fi­nida", pre­ce­dida, com és natu­ral, de la pre­cep­tiva gira de comiat. Després de l'estiu la banda pas­sarà a l'estat de reserva sense tan­car la porta a un pos­si­ble retorn si mai vénen temps millors.

Els Whiskyn's de Reus són un bon exem­ple de banda que ha sabut madu­rar i millo­rar amb el temps, capaç de pas­sar de les kum­ba­ia­des pròpies dels seus pri­mers dis­cos, quan duien aquell ocur­rent però xim­plet nom de Whiskyn's Cullons i feien aque­lla cara de rebels sense causa dis­po­sats a men­jar-se el món, fins arri­bar al que era el grup fins ahir, un grup de joves entrats en la tren­tena encara tenaços en la seva insis­tent recerca de la per­fecta cançó pop.

Reus, París, Lon­dres, el seu últim disc, tanca la tra­jectòria que qual­se­vol banda de pop vol­dria tenir, des dels dub­tes i la il·lusió del prin­cipi fins a la segu­re­tat i l'escep­ti­cisme del final. Com la vida mateixa. Whiskyn's s'han fet grans i ara els per­toca des­can­sar.

Sort en el futur, Joan i com­pa­nyia.