Rebaixes d'estiu (a Aragó)

Amb un retard que millor comp­ta­rem per lus­tres que per anys, final­ment les Corts d'Aragó començaran a dis­cu­tir una llei de llengües que tot just es limi­tarà a reconèixer l'existència del català a la part ori­en­tal d'aquest ter­ri­tori però que no farà el pas que la soci­e­tat civil de la Franja espera. Segons el pro­jecte que ha pre­sen­tat el PSOE ara­gonès, la coo­fi­ci­a­li­tat que­darà arxi­vada al con­te­ni­dor de color blau (i el cartró ple­gat, sis­plau).

Tot just comen­cen les rebai­xes d'estiu i el par­tit de Mar­ce­lino Igle­sias ofe­reix les seves, tot pre­sen­tant un text que deixa en mans de la volun­ta­ri­e­tat l'ús d'una llen­gua que, mal­grat tot, resis­teix amb una vita­li­tat que ja ens agra­da­ria man­te­nir al Prin­ci­pat.

I ja veu­rem com aca­barà tot ple­gat, perquè si aquesta és la pro­posta de mínims pre­sen­tada pel PSOE, caldrà veure què en queda quan hagi pas­sat per l'adreçador del socis de govern, els ara­go­ne­sis­tes del PAR, que a Sara­gossa ja han dei­xat prou clar que cada cop que sen­ten la paraula català se'ls eriça el pèl del cla­tell. Això per no par­lar del PP, que els encanta fer el caldo gros insis­tint que no volen crear pro­ble­mes on no n'hi ha. Esclar, com que el pro­blema no el tenen ells...

En tot cas, la lliçó que hem d'apren­dre des de Cata­lu­nya és sen­zi­lla: només ens cal veure com s'aplica el  bilingüisme inte­gra­dor a fora.