Cas Maragall, tema tancat

“Hola, sóc l’Ernest Mara­gall, con­se­ller d’Edu­cació de la Gene­ra­li­tat, i vol­dria comen­tar-li una cosa: tinc un arte­facte ines­ta­ble que no és ni pro­jecte i que fatiga molt la gent...”. Riiiiing... “Perdó, dis­culpi’m un moment, que em tru­quen”. “Digui’m?... Ah, hola, pre­si­dent... No, no et pre­o­cu­pis que ara l’hi dic...”. “Hola, sóc l’Ernest Mara­gall, con­se­ller d’Edu­cació de la Gene­ra­li­tat, i vol­dria dir-li una cosa: tinc un arte­facte ines­ta­ble, però no fatiga gaire perquè és un gran pro­jecte...”. Riiiiing... “Digui’m?... Un altre cop tu?... Així tam­poc?... I lla­vors?... D’acord, d’acord, tu manes”. “Hola, sóc l’Ernest Mara­gall, con­se­ller d’Edu­cació de la Gene­ra­li­tat, i vol­dria dir-li una cosa: tinc un meca­nisme de pre­cisió per­fecte que acaba amb la fatiga, però esperi’s, perquè també tinc un pro­jecte esta­ble d’arte­facte que...”

Riiiiing... “Què coi passa ara?... Sí, he dit arte­facte, pro­jecte i fatiga, però aquest cop he dit esta­ble en comp­tes d’ines­ta­ble... Bé, com vul­guis”. “Hola, sóc l’Ernest Mara­gall, con­se­ller d’Edu­cació de la Gene­ra­li­tat, i vol­dria dir-li una cosa: vostè sap el que és un arte­facte? És que no puc dir esta­ble ni ines­ta­ble per culpa de la fatiga que m’ha vin­gut després del pro­jecte i ara mateix no...”. Riiiiing... “No em diguis que ara tam­poc!!! Ah, que tam­poc puc dir que no puc dir esta­ble ni ines­ta­ble...”

“Hola, sóc l’Ernest Mara­gall, con­se­ller d’Arte­fac­tes de la Fatiga de Cata­lu­nya, i vol­dria dir-li un pro­jecte... No, perdó, crec que ara sí que m’he confós de veri­tat... El que pre­te­nia expres­sar exac­ta­ment és que sóc l’Ernest Arte­facte, el Pro­jecte d’Ense­nya­ment de la Fatiga de Cata­lu­nya, i que vol­dria...”. Riiiing... “No, no, ara tens tota la raó. He estat jo que l’he cagada... Ah, que sí que puc dic arte­facte i fatiga, però no que no tenim pro­jecte. Això vol dir que sí que en tenim??? Ahhh, ara sí que m’havies espan­tat!!!”.