La jugada mestra d'Interior

L’Audiència de Bar­ce­lona ha posat el punt final a l’ope­ració de pro­pa­ganda més cara i ine­ficaç de la història recent. El març de 2007, quan feia qua­tre mesos que diri­gia una con­se­lle­ria incòmoda i s’acos­ta­ven les elec­ci­ons muni­ci­pals, el con­se­ller d’Inte­rior i pre­si­dent d’ICV va espe­ro­nar i/o per­me­tre que una inves­ti­gació interna deli­cada es con­vertís en un espec­ta­cle.

El secre­tari gene­ral del depar­ta­ment va orga­nit­zar una roda de premsa per expli­car que, després d’espiar durant set­ma­nes agents i detin­guts a la sala d’escor­colls, havien des­co­bert dos casos de mal­trac­ta­ments. A més de Joan Boada, va par­lar el direc­tor gene­ral de Poli­cia, Rafael Olmos, que va posar la pri­mera pedra de la seva des­ti­tució.

A la mateixa taula, dos alts coman­da­ments del cos supor­ta­ven la situ­ació amb cara de cir­cumstàncies. Com que els peri­o­dis­tes insis­tien a fer pre­gun­tes, Boada va res­pon­dre a la insolència amb un sermó sobre el seu esforç de trans­parència. Els va fer enten­dre que, en lloc d’un inter­ro­ga­tori, espe­rava un aplau­di­ment: al cap­da­vall s'estava enfron­tant a les pomes podri­des d’un cos poli­cial per sane­jar-lo.

Dos anys després, uns jut­ges mani­fes­ta­ment moles­tos per l’espec­ta­cle han reduït el cas més greu –l'altre està pen­dent de judici– a una falta cas­ti­gada amb 600 euros de multa. Ni delicte ni presó. Els agents acu­sats seran miti­fi­cats pels com­panys i els sin­di­cats s’enfi­len al podi amb orgull, però el cos està tocat i el con­se­ller encara més. I el pit­jor de tot: l'aspi­ració democràtica de con­tro­lar la poli­cia ha que­dat desa­cre­di­tada. Una jugada mes­tra.