Toros al Parlament

Molts entra­nya­bles gui­ris de les Ram­bles de Bar­ce­lona deuen haver que­dat per­ple­xos aquest cap de set­mana en assa­ben­tar-se, a través dels mit­jans de comu­ni­cació dels seus països, de la notícia cata­lana dels últims dies: que el Par­la­ment d’aquí donava llum verda a una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar que demana l’abo­lició de les cor­ri­des de toros a Cata­lu­nya. D’una banda els deu haver xocat molt assa­ben­tar-se, tot i haver estat un parell de vega­des de vacan­ces a Bar­ce­lona, que exis­teix una cosa ano­me­nada Cata­lu­nya, i que, a sobre, té un Par­la­ment que vota i tot; de l’altra, els devia venir de nou que a Bar­ce­lona es tirés enda­vant una ini­ci­a­tiva com aquesta, quan el record que ells en tenen és el d’una simpàtica ciu­tat on pro­li­fe­ren les boti­gues de sou­ve­nirs amb tot de bibe­lots tau­rins (alguns con­ser­ven dins l’armari una samar­reta estam­pada amb imat­ges d’un bou que es crus­peix una pae­lla, toca les cas­ta­nye­tes i copula amb una vaca, al cos­tat d’una altra que diu Fuck me, stu­pid) i on la san­gria es con­su­meix a galle­des. “Ves qui­nes coses que tenen a Bar­ce­lona”, deuen haver pen­sat.

De fet, les dues notícies amb més ressò inter­na­ci­o­nal que han sor­git en molt de temps des de Cata­lu­nya (amb permís del Barça, no cal dir-ho) s’han produït en dues set­ma­nes con­se­cu­ti­ves: les con­sul­tes del 13-D per la inde­pendència i la ILP de la pla­ta­forma Prou! dema­nant la supressió de les cur­ses de braus. Si alguns d’aquests gui­ris per­ple­xos (els gui­ris, com és sabut, man­te­nen la con­dició de gui­ris fins i tot quan es tro­ben a casa seva) han lli­gat una cosa amb l’altra, deuen haver arri­bat a la con­clusió que aquests cata­lans són uns espa­nyols com a mínim curi­o­sos. I de fet, per aquí tam­poc no ha fal­tat qui ha sumat peres i man­da­ri­nes i ha aca­bat veient una ofen­siva anti­es­pa­nyola en tota regla pro­pul­sada des del lle­vant díscol.

Pot­ser per això, en la votació de diven­dres CiU i el PSC van optar per donar lli­ber­tat de vot als seus dipu­tats, com si es tractés d’un tema de consciència: però quin era aquí el tema de consciència? La cele­bració (o no) de cur­ses de braus a les pla­ces cata­la­nes o la supo­sada ofen­siva anti­es­pa­nyola? Fa de mal dir: entre la lli­ber­tat de vot i el fet que, a més, la votació era secreta, és difícil saber qui va votar què, i més amb un resul­tat tan ajus­tat, en què les esme­nes a la tota­li­tat con­tra la ILP van ser rebut­ja­des per només vuit vots de diferència. Si en coneguéssim els detalls, segu­ra­ment ens enduríem alguna sor­presa d’allò més esti­mu­lant.

Sigui com sigui, ara la ILP ha de seguir el seu camí par­la­men­tari i es cal­cula que fins al maig no sabrem si les cor­ri­des que­den o no abo­li­des a Cata­lu­nya. Per­so­nal­ment, reco­nec que no m’importa gaire quin sigui el resul­tat: no tinc cap sim­pa­tia per la tau­romàquia, i no perquè sigui un refe­rent naci­o­nal espa­nyol (també ho és el fla­menc, i m’agrada), sinó perquè, en gene­ral, la barbàrie em pro­du­eix una aversió pro­funda, i les cur­ses de braus me’n sem­blen una exhi­bició impúdica. Ara bé, tam­poc no tinc gaire clar que la solució sigui pro­hi­bir-les, perquè les pro­hi­bi­ci­ons, també en gene­ral, em cau­sen tírria. De manera que ja s’ho faran, i ja em dis­cul­pa­ran vostès la tebi­esa. El que sí que em sem­bla enor­me­ment interes­sant és que, per pri­mera vegada, hagi pros­pe­rat al legis­la­tiu català una ini­ci­a­tiva d’aques­tes carac­terísti­ques. És un molt bon senyal de salut democràtica: a veure si aviat en veiem pros­pe­rar més.