Acatar la sentència

El PSOE s’ha afa­nyat a dema­nar al PSC que no faci bes­ti­e­ses i que Mon­ti­lla no lideri cap “con­tes­tació” –ni ins­ti­tu­ci­o­nal, ni política, ni cívica– a la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l’Esta­tut. Els seus diri­gents l’han defi­nit com “un par­tit que acata sentències”. És exac­ta­ment això. Amb un afe­git, si aquests senyors tan aca­ta­dors ho per­me­ten: el PSOE acata les sentències però després només les com­pleix si li convé fer-ho. És a dir, calla però no obe­eix. Només cal fer una ullada a les sentències del Cons­ti­tu­ci­o­nal que es decan­ta­ven a favor d’una petició de la Gene­ra­li­tat i que després s’han ofe­gat en la trista mar de l’oblit sense que els governs popu­lars o els soci­a­lis­tes les hagin com­plert.

Perquè una cosa és aca­tar i una altra és accep­tar. També ho poden pre­gun­tar als pre­si­dents Zaplana i Camps. Dife­rents i rei­te­ra­des instàncies judi­ci­als han sen­ten­ciat que la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana ha de con­va­li­dar els títols de català en aque­lla part del ter­ri­tori tan sub­misa cap a l’oest i rebel cap al nord, com ja fa la de Cata­lu­nya. El govern valencià mai ha desa­ca­tat cap d’aques­tes sentències. S’ha limi­tat a no fer-ne cas. Pot­ser el PSOE es refe­reix exac­ta­ment a això. El pre­si­dent Mon­ti­lla ha d’aca­tar la sentència i després no cal que la com­pleixi. Si no és això, que triïn un tri­bu­nal neu­tral i no una instància uni­o­nista fins a la toga.