El xantatge de Nissan

En una entre­vista a TV3, el màxim res­pon­sa­ble finan­cer de Nis­san per a Europa, Eric Nico­las, ha vin­cu­lat la via­bi­li­tat del seu pro­jecte a Bar­ce­lona amb un pos­si­ble aval del govern espa­nyol per acon­se­guir crèdit. És una nova forma de pres­si­o­nar Rodríguez Zapa­tero. El capi­tal japonès neces­sita ajuda bancària espa­nyola. Així de mala­ment està el sec­tor de l’auto­moció; i així de pode­ro­ses són aques­tes mul­ti­na­ci­o­nals que poden exi­gir les millors con­di­ci­ons per ins­tal·lar la seva fàbrica a la Zona Franca o a Eslovàquia.

Tenen poder de pressió tant pel volum de tre­ba­lla­dors als quals donen feina, com pels llocs de tre­ball indi­rec­tes (ahir mateix va fer sus­pensió de paga­ments Este­ban Ikeda, una empresa proveïdora de Nis­san, que deixa al car­rer 260 tre­ba­lla­dors). Fent pública la falta de liqui­di­tat, la com­pa­nyia japo­nesa passa la patata calenta al govern espa­nyol. El pro­blema econòmic es con­ver­teix en polític. I més enllà d’indig­nar-nos davant d’una evi­dent aixe­cada de camisa, cal també que ens pre­gun­tem, amb espe­rit pragmàtic, ¿què ens convé més? Òbvi­a­ment, seria millor inver­tir en edu­cació i recerca per com­pe­tir a llarg ter­mini des de les nos­tres pròpies empre­ses, encara que no en veuríem el resul­tat fins d’aquí a 10 o 15 anys. Però, ¿serà capaç el govern espa­nyol –o ho seria qual­se­vol admi­nis­tració– de resis­tir la pressió pública davant d’aquest xan­tatge de Nis­san? Això no està tan clar. Tam­poc cal fer esca­ra­falls davant les aju­des mul­ti­mi­lionàries al sec­tor de l’automòbil que estan injec­tant governs com el d’Estats Units, o ahir mateix el francès, amb 5.000 mili­ons d’euros.

Una cosa és clara: a l’Estat espa­nyol es va ven­dre l’any pas­sat un 28% menys que el 2007. La crisi va fer-se notar, i amb força. Però tin­guem també en compte una altra dada: Nis­san va ser l’única gran de l’auto­moció mun­dial que va gua­nyar en ven­des. ¿En què que­dem? ¿És o no és com­pe­ti­tiva Nis­san?