Bancaja o Bancaixa?

L’ex-Caixa de València és notícia. Segons diuen –i aquests dies diuen molt i diuen de tot, si es tracta de fut­bol i grans fit­xat­ges– el Barça ha llançat l’ham per veure si pes­cava Villa, gran davan­ter i millor per­sona. Però, segons diuen també, els homes de Laporta no se n’han anat a par­lar amb el pre­si­dent Manuel Llo­rente, sinó amb els res­pon­sa­bles de la Caixa d’allà. Perquè és la Caixa d’allà qui, a còpia de crèdits, con­trola la tre­so­re­ria del club. I la Caixa d’allà té dos noms: Ban­caixa, per als de dins, i Ban­caja, per als de fora.

Els seus direc­tius van inten­tar fa temps dir-se només Ban­caja, amb l’excusa que el nom en llen­gua del país cre­ava con­fu­si­ons i rebuig a Espa­nya, on veuen la Caixa per­tot i els malig­nes cata­lans arreu. Al final, una petita revolta interna els va fer mig cedir i ara es diuen Ban­caixa, cap a dins, i Ban­caja, cap a fora. Pre­gunta atre­vida: Cata­lu­nya és “fora”? Fora del nos­tre domini lingüístic, vull dir. I si Cata­lu­nya no és fora, ¿per què la majo­ria dels peri­o­dis­tes d’aquest trist i mesquí país n’han dit i en diuen Ban­caja? Aviat es con­for­men. Els matei­xos que han cri­dat a some­tent perquè el nou govern basc ha exclòs Navarra del mapa del temps d’Euskal Tele­bista exclo­uen la prin­ci­pal enti­tat de crèdit valen­ci­ana del mapa lingüístic català. En cada bugada per­dem un cobre­llit.