Pep Guardiola, entrenador 2.0

Pep Guar­di­ola repre­senta un canvi gene­ra­ci­o­nal. De l'entre­na­dor 1.0., el que apel·la a la física i al caràcter, l'estil que repre­senta Luis Ara­gonés, hem pas­sat a l'entre­na­dor 2.0., cere­bral i que assu­meix que la res­pon­sa­bi­li­tat del càrrec és saber lle­gir a molts nivells la plan­ti­lla que dis­posa per fer-la ren­dir al màxim. Per fer-ho, ja no n'hi ha prou amb saber-ne, de fut­bol i de tàcti­ques de moti­vació més o menys sub­tils. Al nou per­fil d'entre­na­dor li cal enten­dre la psi­co­lo­gia de l'indi­vidu i del col·lec­tiu, no n'hi ha prou amb dis­cur­sos que apel·lin a la sang, l'orgull, l'amor propi, el pit i collons. Cal intel·ligència per anti­ci­par-se, fer-se res­pec­tar sense abu­sar de la jerar­quia, pre­veure els con­flic­tes i posar mit­jans per evi­tar-los en la mesura del pos­si­ble. El per­fil de l'entre­na­dor que repre­senta Guar­di­ola neces­sita, de retruc, juga­dors prou lles­tos per enten­dre, encara que sigui intuïtiva­ment, el que ell veu amb clare­dat. No n'hi ha prou de dibui­xar-ho en una pis­sarra, no n'hi ha prou de ver­ba­lit­zar-ho. Com el mes­tre que acon­se­gueix que l'alumne enten­gui la lliçó, sense con­for­mar-se que l'alumne repe­teixi la lliçó, el nou entre­na­dor ha d'acon­se­guir que els juga­dors inte­ri­o­rit­zin els esque­mes tàctics, se'ls facin seus i els sen­tin com a natu­rals i espon­ta­nis. El col·lec­tiu ha d'assu­mir i enten­dre que un equip no pot fluc­tuar en funció d'estats d'ànim, que no pot resol­dre els par­tits en base a la força física, el cor, la volun­tat, el caràcter. Allò que en diuen la casta, la raza, etcètera.

Pep Guar­di­ola sem­bla que mos­tri molt més del que real­ment mos­tra. Escol­tes les rodes de premsa i et pot fer l'efecte que ho explica tot, que és trans­pa­rent, com si el que diu en públic i el que diu dins del ves­ti­dor fos el mateix. Pep Guar­di­ola és llest i coneix l'entorn, el con­text i els actors que par­ti­ci­pen en el fut­bol, en el Barça específica­ment. Per això dosi­fica el que diu i ho diu quan vol, on vol, com vol i el que vol. Llest i murri, coneix com s'inter­pre­ta­ran les seves parau­les en els mit­jans de comu­ni­cació, i sem­pre ofe­reix un dis­curs intel·ligent, interes­sat i cons­truc­tiu, però mai apel·la al tòpic. I aquesta, la renúncia al tòpic, és l'altre gran tret dife­ren­cial del nou model d'entre­na­dor. Ara bé, aquesta mena d'entre­na­dor fun­ci­ona per diri­gir deter­mi­nats tipus de plan­ti­lles, però no és un tot­ter­reny. No pre­ten­guis que faci de sal­va­dor d'equips cuers, com Cle­mente i simi­lars. No: de la mateixa manera que no qual­se­vol direc­tor d'ofi­cina bancària pot diri­gir el banc, no qual­se­vol entre­na­dor por diri­gir una plan­ti­lla com la del Barça. Per això Guar­di­ola pot fun­ci­o­nar. I per això Rijka­ard va fun­ci­o­nar, fins que la psi­co­lo­gia i la gestió dels indi­vi­dus en relació al col·lec­tiu se li van esca­par de les mans.