Tranquils, 'The Economist', tranquils

"No accep­tem més dila­ci­ons ni més ambigüitats", diuen els senyors de les cam­bres de comerç. Ben dit. I pen­sen fer-hi alguna cosa? No. Espe­ren que Zapa­tero posi seny en sen­tir aques­tes dures parau­les. Men­tres­tant, a la Mon­cloa, ZP i Espe­ranza Aguirre esce­ni­fi­quen la pri­mera seqüència de la pel·lícula que s'aca­barà amb el matri­moni de con­veniència del PSOE i el PP. Se'ls veu molt pre­o­cu­pats pels senyors de les cam­bres de comerç de Cata­lu­nya.

El que diuen els empre­sa­ris i els par­tits cata­lans no fa por a ningú... si no és als ciu­ta­dans cata­lans. I a The Eco­no­mist. Sem­pre vaig tro­bar curi­osa aquesta mania d'alguns de veure Pujol com un sepa­ra­tista perillós, però pel que sem­bla el pànic d'una ima­ginària fúria patriòtica cata­lana per­sis­teix. Ara mateix els cor­res­pon­sals de The Eco­no­mist deuen estar esve­rats per les parau­les dels senyors de les cam­bres de comerç, als quals deuen veure com  Bra­ve­he­arts. Que ningú no pateixi: a tot esti­rar, som xais amb pell de llop. Ens ho dei­xem fer tot. Ara que Cata­lu­nya ha tret la rifa de Nadal, encara ens la car­re­ga­ran al compte de l'addi­ci­o­nal ter­cera.