El factor Hunold

Ves per on, l’exem­ple d’Air Ber­lin serà una bona mesura per com­pro­var, amb un test fàcil i indi­ca­tiu, quina és la rellevància de les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons i fins a quin punt hem acon­se­guit visi­bi­li­tat inter­na­ci­o­nal a través del sis­tema autonòmic.

Òbvi­a­ment, si el direc­tor gene­ral d’una com­pa­nyia qual­se­vol hagués ofès els par­lants d’una llen­gua amb Estat, la nota de dis­culpa hau­ria arri­bat en qüestió de dues o tres hores. Ell mateix n’hau­ria apres­sat la difusió per por de per­dre negoci estúpida­ment, un error que, de forma ine­vi­ta­ble, es paga amb el càrrec. I el que és segur és que Air Ber­lin no vol­dria ene­mis­tar-se amb les ins­ti­tu­ci­ons d’un país en el qual opera.

Veu­rem què passa. Perquè Joac­him Hunold té una segona opció. Si entén (o li fan enten­dre) que les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i bale­ars no són impor­tants, o bé pensa que no tenen cap intenció seri­osa d’actuar, aquest senyor ale­many igno­rarà olímpi­ca­ment els qui es quei­xen. És més, pot­ser aca­barà pen­sant que ell solet ens ha donat una lliçó que mereixíem per no ser prou espa­nyols. Copets a l’esquena no n’hi fal­ta­ran.