Un dia en un país normal

Un diven­dres qual­se­vol en un país nor­mal pot començar amb l'esmor­zar d'un grup de peri­o­dis­tes amb el comis­sari euro­peu d'Ener­gia, el letó i poli­glot Andris Pie­balgs. És a Bar­ce­lona en una visita a la hiperac­tiva repre­sen­tació cata­lana de la Comissió Euro­pea, que genera un movi­ment digne de la capi­tal d'un país nor­mal. I, amb tota nor­ma­li­tat, en la tro­bada s'uti­litza l'anglès i, per a la tra­ducció simultània i la docu­men­tació que es lliura als repor­ters, el català, la llen­gua del país.

Després, el diven­dres, vari­a­ble com la pri­ma­vera, es torna un dia qual­se­vol en un país en vies de nor­ma­lit­zació: se sap que els res­pon­sa­bles de You­Tube estu­dien incloure el català entre les seves llengües ins­tru­men­tals i es con­firma que el català es podrà emprar per adreçar-se al Tri­bu­nal de Justícia Euro­peu.

Cap d'aques­tes por­tes cap a la nor­ma­li­tat s'ha obert per casu­a­li­tat. Ho ha fet l'esforç i la per­sistència de la soci­e­tat cata­lana, que s'ha esco­lat per totes les esclet­xes pos­si­bles, espe­ci­al­ment per les ins­ti­tu­ci­o­nals i les cibernètiques. No és el moment de ren­dir-se, que és el que sem­bla que esti­gui pas­sant quan surts d'una d'aques­tes bom­bo­lles i poses els peus al car­rer.