Anècdotes mundials

El con­se­ller dele­gat de Rya­nair, Mic­hael O'Leary, de tant en tant té una idea genial i tots caiem en la trampa. Un dia pro­posa que els pas­sat­gers amb sobrepès paguin, un altre dia els vol fer pagar per anar al lavabo i un altre dia diu que els vol fer viat­jar drets. Cap d'aques­tes coses s'acaba fent, però en cadas­cuna d'aques­tes oca­si­ons tots els mit­jans dedi­quem grans espais a la seva com­pa­nyia. Aquesta set­mana ha pro­po­sat supri­mir els copi­lots als seus avi­ons con­si­de­rant que això aba­ra­ti­ria cos­tos. I ahir ràdios i tele­vi­si­ons entre­vis­ta­ven pilots d'altres com­pa­nyies i res­pon­sa­bles d'avi­ació per ana­lit­zar la qüestió. I Rya­nair tor­nava a acon­se­guir una quota de pan­ta­lla con­si­de­ra­ble. Pot­ser els sem­blarà una bes­ti­esa, però m'ha fet pen­sar en el cas aquest del pas­tor de l'església bap­tista Dove World Outre­ach de Gai­nes­vi­lle, a Flo­rida. Terry Jones ha anun­ciat que dis­sabte vol cre­mar exem­plars de l'Alcorà coin­ci­dint amb l'11-S, i ja veuen quin escàndol s'ha orga­nit­zat. A banda de les con­seqüències, a mi m'interessa sobre­tot una reflexió. I és que a Jones fa qua­tre dies no el conei­xia ni Déu –és una frase feta– i ara ell i la seva església bap­tista són cone­guts arreu del món. Estem mun­di­a­lit­zats. I una anècdota com un sim­ple comen­tari fet en un fòrum d'una web jiha­dista pro­po­sant un atemp­tat a Bar­ce­lona dóna la volta al món en 24 hores. El que és greu d'aquest cas, diuen, és la idea que pro­posa. Posats a fer, doncs, ja poden anar dete­nint tota la indústria de Hollywood, que porta anys ser­vint-nos en safata tot tipus d'idees per si un dia se'ns gira el cer­vell –perquè l'has de tenir girat– i deci­dim come­tre un atemp­tat.