El corc

La culpa no és del dife­rent sinó de la pobresa. La misèria no es tria, és un corc que rosega les soci­e­tats fins a podrir-les. No hem de com­ba­tre la víctima sinó la causa. Ali­men­tar el corc és una con­ducta repug­nant en la qual alguns tro­ben el seu modus vivendi, però que ens mena cap a un con­flicte social que se'ns escapa de les mans. No ho podem tole­rar. Cal enfo­car bé la causa del pro­blema i apun­tar cap a les polítiques afa­vo­ri­do­res d'una eco­no­mia basada en l'espe­cu­lació finan­cera i immo­biliària que van impul­sar els governs con­ser­va­dors, amb un efecte crida a per­so­nes d'arreu en cerca d'opor­tu­ni­tats. Enga­nyats i explo­tats sense manies, ara que fan nosa, els matei­xos que els van fer venir per treure'ls el suc, els llen­cen als lle­ons de la into­lerància que ells matei­xos atien. Tin­gui una cosa ben clara, Sr. Gar­cia, si mai s'esdevé una desgràcia pels efec­tes incen­di­a­ris d'aquesta estratègia temerària, en faré a vostè direc­ta­ment res­pon­sa­ble i li desit­jaré que li rebenti la consciència pel rosec dels remor­di­ments, en el racó més podrit del pur­ga­tori. Però encara som a temps d'evi­tar-ho. Faci's un favor, faci'ns-el a tots i ple­gui. Deixi la política i ple­gui. Dedi­qui's a collir cla­vells de cara al sol o a fer de cus­todi per­petu a la tomba del Cau­di­llo, si més li plau. Deixi d'ali­men­tar el corc i dei­xin'ns a nosal­tres que ens repar­tim el poc pa que ens han dei­xat.