Les bones intencions

Vivim en un món en què la cala­mi­tat supera les bones inten­ci­ons. No hi hauríem de donar gai­res vol­tes, només adme­tre-ho, però costa perquè la vani­tat ens desen­foca el judici. La nos­tra capa­ci­tat per cons­truir àmbits de con­vivència rao­na­bles, soci­e­tats accep­ta­ble­ment jus­tes, és limi­tada i no avança pas sem­pre en el sen­tit del progrés, sovint hi ha retro­ces­sos i regres­si­ons. Països que ana­ven pel bon camí i que al cap d'un temps s'estan­quen i després s'enfon­sen. Ter­ri­to­ris cas­ti­gats endèmica­ment per tots els mals de la pre­ca­ri­e­tat. Hem acon­se­guit un admi­ra­ble progrés científic i tec­nològic, però no ens en sor­tim d'un repte apa­rent­ment més sen­zill: con­viure amb tolerància, amb res­pecte mutu, amb sen­tit de la justícia. L'avi­desa, la rapa­ci­tat, l'imperi del fort sobre el feble gover­nen i es per­pe­tuen. En començar aquest segle, l'ONU, que és un orga­nisme que acu­mula més bones inten­ci­ons que efec­ti­vi­tat, va esta­blir allò que, amb una gran­di­loqüència inne­cessària, va ano­me­nar els Objec­tius del Mil·lenni, així, amb majúscu­les. S'havien de com­plir el 2015. Eren vuit i tots posi­tius. Es pro­po­sava era­di­car la pobresa extrema i la fam al món, asso­lir l'ense­nya­ment pri­mari uni­ver­sal, pro­moure la igual­tat de sexes, reduir la mor­ta­li­tat infan­til, etc. És a dir, tot allò que si fóssim ben­vo­lents i no pas depre­da­dors fa temps que hauríem acon­se­guit. Però som voraços i l'ins­tint pri­mi­tiu enve­rina la raó. Aquests dies, a la seu de l'ONU, hi ha una reunió de polítics de tot el món per com­pro­var en quin punt està el com­pli­ment d'aquells objec­tius ara que fal­ten cinc anys per al ter­mini. Està mala­ment, és clar. No s'acon­se­gui­ran pas. A Nova York tot han sigut dis­cur­sos car­re­gats d'aque­lla retòrica de la bon­dat que resulta tan hipòcrita i fas­ti­gosa en segons qui­nes boques. Havien de par­lar d'avançar en la solució d'aquells pro­ble­mes, però la tro­bada s'ha con­ver­tit sobre­tot en una reunió social i d'interes­sos. Han apro­fi­tat per trac­tar dels seus afers i nego­cis. Això sí, enmig de poli­des lamen­ta­ci­ons perquè al món hi ha, ofi­ci­al­ment, mil mili­ons d'afa­mats.