L'efecte mirall

Aquests dies és actu­a­li­tat al sud del Llo­bre­gat la inau­gu­ració del nou hos­pi­tal de Sant Joan, una ins­tal·lació gran i maca com no estem acos­tu­mats a Reus on, per gar­re­pes, la majo­ria de coses les fem bara­tes i peti­tes. Aquest cop no; l'hos­pi­tal és com cal i més. D'aquí que les com­pa­ra­ci­ons i les enve­ges hagin sor­tit en un tres i no res. A Tar­ra­gona ara es posa el crit al cel per com està el Joan XXIII, s'exi­geix un nou hos­pi­tal o es diu que cal crear un con­sorci que faci la com­petència a la gegan­tina empresa de l'hos­pi­tal de Reus, Sagessa, avui la pri­mera en nom­bre de tre­ba­lla­dors de la demar­cació. En defi­ni­tiva, s'ha produït aquell efecte mirall que fa que si Tar­ra­gona té una fira nova, Reus també la vul­gui i la faci; que si Reus té el cen­tre comer­cial Metro­va­cesa és perquè Tar­ra­gona té El Corte Inglés; que si es fan parcs tec­nològics o facul­tats de la Rovira i Vir­gili, s'han de fer repar­ti­des entre les dues ciu­tats. Aquesta com­petència, tan detes­ta­ble pels que vénen de fora a par­lar-nos de col·labo­ració metro­po­li­tana, té el ves­sant posi­tiu de la lluita per pros­pe­rar, per no ser menys que l'altre.

En el cas de l'hos­pi­tal, però, hi ha una impor­tant diferència: men­tre que a Reus, sem­pre anant per lliure, l'Ajun­ta­ment paga la mei­tat de l'obra de la seva but­xaca, a Tar­ra­gona, també com sem­pre, espe­ren que els diners els vin­guin tots de fora.