Vostè té la paraula

Després de les decla­ra­ci­ons de Hawking (res­pecte a la no inter­venció divina en la cre­ació del món), no han fal­tat, en l'àmbit eclesiàstic, veus il·lus­tres (que no il·lus­tra­des) que ens han recor­dat que “ciència i creença es mouen en plans dis­tints”. De tal manera que la ciència no està capa­ci­tada per demos­trar l'existència de Déu ni tam­poc la ine­xistència. Men­tre que la creença, en canvi, sí.

El cre­ient, a diferència del no cre­ient, està obert a la trans­cendència, que està més enllà dels límits de la ciència. I això el capa­cita, es veu, per moure's a lloure en la ciència-ficció. La majo­ria de les cre­en­ces no són altra cosa que ciència-ficció teològica. Per no ser, la creença no és saber, ni tam­poc fe. Però, en canvi, les engloba. I això li per­met tenir per ver­ta­der el que cal­gui sense neces­si­tat de demos­trar-ho. D'aquí al dog­ma­tisme només hi ha un pas.

El pen­sa­ment dogmàtic, tan propi dels cre­ients i que tant ens dol que ens el retre­guin, no prové d'una faci­li­tat per creure, sinó d'una inca­pa­ci­tat per posar en dubte el que es creu. En el fons, el cre­ient estima més la cer­tesa que la veri­tat. Amb raó s'ha dit que la religió catòlica és la religió dels crèduls. Té més dog­mes que cap altra religió. El dogma conté una veri­tat de fe impo­sada. I una veri­tat impo­sada és una impo­sició. Si no es pot posar en dubte, no hi ha manera de saber si és veri­tat.

Tal és el cas del Déu cre­a­dor. Resulta gra­ti­fi­cant pen­sar que Déu ens ha creat. La llàstima és que això suposa el que Paul Valéry ano­me­nava una “dis­mi­nució divina”. És anar de més a menys; del bé abso­lut al mal rela­tiu. “Déu i les cri­a­tu­res –escrigué Simone Weil– és menys que Déu sol”. En efecte, essent Déu el bé abso­lut (tot el bé pos­si­ble), tan sols podia crear un bé menor: només podia crear el mal. Això resulta impen­sa­ble per al cre­ient.

I, tan­ma­teix, no hi ha cre­ient que no faci seva l'afir­mació de Martí Luter: “Sabem per experiència que Déu no es fica en aquesta vida ter­re­nal”. I és que crear, per a Déu, con­sis­teix a reti­rar-se. Altra­ment, el pro­blema del mal no s'explica. A nivell de creença, vull dir; a nivell de ciència, sí. Vostè té la paraula.