6 d'octubre

La història ens ofe­reix estra­nyes coin­cidències, i pot­ser hau­rem de creure que en algun lloc tot està escrit. Diu­menge pas­sat, una setan­tena de per­so­nes vam cami­nar de Lla­gos­tera (Gironès) a la Bis­bal (Baix Empordà) tra­ves­sant les Gavar­res per reme­mo­rar la marxa que el 6 d'octu­bre de 1869 va encapçalar l'ense­nyant i sin­di­ca­lista Isa­bel Vila (Calonge, 1843 - Saba­dell, 1886) per donar suport a la força repu­bli­cana que havia for­mat el dipu­tat Pere Caimó i que s'enfron­tava a les tro­pes del gover­na­dor mili­tar de Girona. Eren els anys del con­vuls sexenni revo­lu­ci­o­nari (1868-1874) quan es va viure la cai­guda d'Isa­bel II, el govern pro­vi­si­o­nal que apun­tava al repu­bli­ca­nisme, la monar­quia cons­ti­tu­ci­o­nal d'Ama­deu de Savoia, la Pri­mera República Espa­nyola i la res­tau­ració borbònica amb Alfons XII. El 1868 va tenir lloc la revo­lució cone­guda com La Glo­ri­osa, que va començar a Cadis. A banda del des­astrós reg­nat isa­belí, les cau­ses eren econòmiques: crisi finan­cera, crisi agrària, crisi indus­trial (esfon­dra­ment del tèxtil català), crisi política... Només cal recor­dar que fins al 1886 no es va abo­lir l'escla­vi­tud a Cuba. En aquest marc, van tenir lloc els fets cone­guts com el Foc de la Bis­bal, i que van aca­bar amb la detenció de Caimó. Ara fa onze anys, el mala­gua­nyat Fran­cesc Fer­rer Gironès va pro­moure la pri­mera marxa en record d'Isa­bel Vila, i l'espe­rit s'ha man­tin­gut i ha fet un pòsit enco­rat­ja­dor. Però la data del 6 d'octu­bre també ens porta al 1934, quan Lluís Com­panys va pro­cla­mar l'Estat Català de la República Fede­ral Espa­nyola, des­en­ca­de­nant una crisi que va aca­bar amb l'empre­so­na­ment del pre­si­dent i de la majo­ria dels con­se­llers i es va gene­ra­lit­zar la repressió, impo­sant el cas­tellà a la Gene­ra­li­tat i con­ver­tint el Par­la­ment en caserna, fins que el 1936 va gua­nyar el front popu­lar. La història que segueix és cone­guda.