L'amor o la misèria salten per la finestra

Un dels meus amics ha deci­dit treure la moto del pàrquing perquè li havien robat peces dues vega­des. A la ter­cera, es va tro­bar la cadena fora­dada, un intent de pont i va haver-la d'empènyer dues plan­tes a pols. Al car­rer, la moto ha vis­cut altres experiències mera­ve­llo­ses: ha per­dut un dels retro­vi­sors i fa un parell de dies es va tro­bar el super­vi­vent enfo­cant cap al cel i ple d'uns pol­vets blancs sos­pi­to­sa­ment sem­blants a la cocaïna. Pot­ser era una aspi­rina camu­flada d'un sofert segui­dor dels dis­cur­sos auto­bi­ogràfics del nos­tre pre­si­dent, de les ganyo­tes tele­vi­si­ves de Toni Soler o de les elu­cu­bra­ci­ons de Najat el Hachmi. La cru­el­tat, amics, no té límits.

La moto és una repre­sen­tació d'un dels moments més deli­cats de la història recent del país. Alguns dels nos­tres pro­homs diuen ara que abans hem de superar la crisi que ini­ciar el procés per la inde­pendència, però pot­ser podríem apro­fi­tar la crisi per afa­vo­rir-la. ¿No és la crisi severa també pro­ducte d'una relació dese­qui­li­brada amb l'Estat? El glo­bus s'ha inflat, és a punt d'escla­tar i els res­pon­sa­bles mos­tren una deli­rant manca de capa­ci­tat de reacció. D'altra banda, els eco­no­mis­tes es mos­tren en tota la seva ple­ni­tud. Quan els escol­tes, el seu dis­curs no dife­reix gaire dels que fan els brui­xots, sana­dors i altres espècies espe­cu­la­ti­ves, amb més pedigrí als mit­jans que els cui­ners, gastrònoms, sexòlegs i bele­nes­te­bans recaut­xu­ta­des.

Intento que la crisi no m'afecti la moral ni el sen­tit de l'humor. És difícil. Per con­tra­res­tar efec­tes nocius escolto rei­te­ra­da­ment Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ven­tana, una vella cançó d'El Último de la Fila, que, en aquests temps amon­ti­llats, sona com un himne. Camino pel barri i en cada con­te­ni­dor d'escom­bra­ries hi veig algú bus­cant. Ja no cal anar-se'n a les Fili­pi­nes o l'Índia per tro­bar pobres de solem­ni­tat: només cal obrir la fines­tra o fer un tomb per la ciu­tat. Men­tres­tant, alguns es recreen en la seva joven­tut leni­nista. On deu ser el para­cai­gu­des?