Articles

TV3 torna a ser l'element fonamental

per donar credibilitat al procés

28-N amb dèficit mediàtic

“Internet és la incògnita: serà la principal plataforma per als nous candidats,
ja que veuran prohibit l'accés als blocs electorals
i als espais gratuïts”

Davant una cam­pa­nya tan cru­cial com la del 28-N, ¿dis­posa Cata­lu­nya d'un sis­tema de mit­jans de comu­ni­cació sufi­ci­ent­ment autònom i equi­li­brat, capaç d'ofe­rir a par­tits i ciu­ta­dans opor­tu­ni­tats d'infor­mació, de debat i de con­trast prou àmplies? En altres ter­mes, ¿quin grau de qua­li­tat democràtica pot ofe­rir el con­junt dels mit­jans amb influència a Cata­lu­nya davant la neces­si­tat de for­mació d'opinió i de decisió de vot en el període previ al 28-N?

Tot fa pre­veure que tenim una gran cam­pa­nya a la vista. Una d'aque­lles cam­pa­nyes elec­to­rals que satis­fan els obser­va­dors i els ana­lis­tes. No sols pels resul­tats finals, els quals poden afec­tar tota una gene­ració. Sinó també pel dis­curs públic que aquesta cam­pa­nya genera sobre temes de gran rellevància –com són la relació Cata­lu­nya-Espa­nya o la crisi econòmica–, sobre pos­si­bles nous lide­rats i, òbvi­a­ment, sobre la nova majo­ria de govern a la Gene­ra­li­tat. En les democràcies par­la­mentàries la cam­pa­nya elec­to­ral és un període limi­tat i regu­lat d'inten­si­fi­cació dels recur­sos de comu­ni­cació i de pro­pa­ganda entre par­tits i ciu­ta­dans amb vista a la decisió de vot. La regu­lació d'aquest període pres­su­posa i exi­geix la inter­venció d'un ter­cer actor, els mit­jans de comu­ni­cació. La inter­venció del sis­tema mediàtic és con­dició i garan­tia d'uns requi­sits impres­cin­di­bles per a la legi­ti­mi­tat de tot el procés elec­to­ral, com són el plu­ra­lisme, les lli­ber­tats d'expressió i d'infor­mació, el conei­xe­ment dels can­di­dats o la difusió de pro­gra­mes i debats.

Per tant, la missió i la res­pon­sa­bi­li­tat del ter­cer actor en tot el procés per a les garan­ties democràtiques i d'igual­tat d'opor­tu­ni­tats entre opci­ons i can­di­da­tu­res són inqüesti­o­na­bles. Així, doncs, ¿és indi­fe­rent el mapa actual dels grans mit­jans de cara a la cre­ació de dis­curs i a la for­mació d'opinió sobre temes nucle­ars com, per exem­ple, el dret a deci­dir, el con­cert econòmic, l'Espa­nya fede­ral o la inde­pendència de Cata­lu­nya? La meva tesi és que no. No és indi­fe­rent, sinó ben al con­trari. Per dues raons com­ple­mentàries: perquè cada mitjà o grup mediàtic es com­porta com a actor interes­sat; i perquè el con­junt dels grans mit­jans amb influència a Cata­lu­nya pre­senta un biaix espa­nyo­lista ja sigui per raons estruc­tu­rals o per interes­sos par­ti­cu­lars.

En efecte, com he argu­men­tat en altres llocs, l'esce­nari mediàtic d'inter­me­di­ació política a Cata­lu­nya pre­senta una estruc­tura de dependències tal que afa­vo­reix la visió i el trac­ta­ment de la política cata­lana com a sis­tema sub­si­di­ari de la política espa­nyola. La cul­tura política cata­lana és vista com a part de la cul­tura política espa­nyola. Tot fet o con­flicte polític català s'intenta expli­car en clau espa­nyola. Fins i tot les dife­rents estratègies de lluita entorn al govern de la Gene­ra­li­tat pro­cu­ren reduir-se a expec­ta­ti­ves de poder a nivell de Madrid. Si no és així, no des­vet­llen sufi­ci­ent interès i se silen­cien.

Els estu­dis de les cam­pa­nyes al Par­la­ment de Cata­lu­nya rea­lit­za­des des de 1996 ava­len aquesta línia d'inter­pre­tació. Mos­tren com les grans cade­nes espa­nyo­les de tele­visió (i en part de ràdio), que en con­junt obte­nen a Cata­lu­nya unes audiències majo­ritàries, solen igno­rar pràcti­ca­ment el procés elec­to­ral català durant la (llarga) pre­cam­pa­nya; i durant les dues set­ma­nes de cam­pa­nya, pri­o­rit­zen alguns temes i can­di­dats de forma molt esbi­ai­xada o clara­ment interes­sada. La sen­sació gene­ral –i la cul­tura política de fons– que poden extreure els espec­ta­dors/elec­tors cata­lans de la cober­tura de la cam­pa­nya és que les elec­ci­ons al Par­la­ment són poc impor­tants, que són de segona. La premsa diària, en canvi, repre­senta un model més auto­su­fi­ci­ent. I inter­net és la incògnita: serà la prin­ci­pal pla­ta­forma per als nous can­di­dats, ja que veu­ran pro­hi­bit l'accés als blocs elec­to­rals i als espais gratuïts.

En defi­ni­tiva, la cam­pa­nya del 28-N arranca amb un dèficit d'equi­li­bris de poder en el sis­tema mediàtic hegemònic a Cata­lu­nya, sobre­tot en tele­visió. Per raons estruc­tu­rals (pro­pi­e­tat i decisió edi­to­rial ubi­ca­des a Madrid, llen­gua, audiències d'àmbit espa­nyol, etc.), i/o fun­ci­o­nals (escàs interès infor­ma­tiu ales pri­va­des, impo­sició dels blocs a les públi­ques, etc.), l'esce­nari mediàtic no afa­vo­reix prou la moti­vació, la for­mació d'opinió i la par­ti­ci­pació elec­to­ral. En aquest qua­dre de deficiències, el paper de TV3 con­ti­nua sent únic i fona­men­tal per donar certa cre­di­bi­li­tat a tot el procés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.