L'anella del llenguatge

Vis­tes les pre­vi­si­ons de les últi­mes enques­tes, els con­se­llers de la Gene­ra­li­tat s'han dedi­cat a dir que el govern ha fet molta feina i ben feta, però que no ha estat capaç d'expli­car-la. És a dir, que el pro­blema que tenen és de comu­ni­cació. Ja va dir, fa molts anys, l'avui obli­dat McLu­han que “comu­ni­car-se és una ope­ració d'una difi­cul­tat extrema", però sorprèn que ara, amb més asses­so­ries, con­sul­to­ries i gabi­nets de premsa que mai, i amb les eines i les tècni­ques de relació cada cop més sofis­ti­ca­des, la comu­ni­cació real amb la gent no s'arribi a pro­duir. L'objec­tiu del qui parla i del qui escriu han de ser que el mis­satge que vol trans­me­tre sigui rebut i entès per l'inter­lo­cu­tor, i quan això no suc­ce­eix és que s'ha tren­cat una ane­lla de la cadena.

En un lli­bre que acaba de sor­tir, Felipe González diu que l'ane­lla que es trenca és el llen­guatge. Durant una pila d'anys, per raons de feina, vaig haver de fulle­jar cada dia el BOE (But­lletí Ofi­cial de l'Estat), el DOG (Diari Ofi­cial de la Gene­ra­li­tat) i el DOCE (Diari Ofi­cial de la Comu­ni­tat Euro­pea). El llen­guatge del BOE era obso­let i bar­roc, el del DOG era tècnic i eixut, però el del DOCE, ple de números, bar­res i sigles, era total­ment incom­pren­si­ble. Ara González con­fessa que ni ell, tot i haver estat tants anys a la sala de màqui­nes d'Europa, no és capaç de des­xi­frar la majo­ria dels papers ema­nats de la Unió Euro­pea; ni els del Con­sell, ni els de la Comissió, ni els del Par­la­ment. Diu: ”Esta­mos todo el día pre­o­cu­pa­dos por la apro­xi­mación a los ciu­da­da­nos, pero no somos capa­ces de cam­biar el len­guaje de la comu­ni­cación con ellos". I afe­geix, sarcàstic, que tots els docu­ments ofi­ci­als euro­peus sem­blen escrits amb un doble objec­tiu: que els ciu­ta­dans no els enten­guin i que, si els arri­ben a enten­dre, no els interes­sin. D'aquí deu venir la cèlebre des­a­fecció, que més que política pot­ser és sim­ple­ment lèxica. Què diria ara el pobre Josep Pla, després d'haver sos­tin­gut sem­pre que “escriure és fer-se enten­dre"?