Imposició per suposada utilitat pública
Vivim en un país on els grans projectes en infraestructures ni s'expliquen ni s'argumenten. Es defensen amb unes frases tan grandiloqüents com buides de contingut. Que si és per a utilitat pública, que si es fa pensant en el benestar de la gent o que garantirà el futur de les noves generacions. Aquests preceptes han servit per desacreditar la lluita contra la MAT.
Al marge d'aquesta suposada utilitat pública, també s'assegura que els projectes relacionats amb la MAT ja han estat “democràticament” aprovats pel Parlament fins al 2020 i que els contraris a aquestes infraestructures no representen ningú. Amb aquesta actitud es nega a altres parlaments el dret de decisió sobre el futur energètic, i es menteix en afirmar que els grups opositors només són cultura del no sense arguments ni propostes.
Si la política energètica està “segrestada” fins al 2020, no es fa estrany que els ciutadans de carrer que gosin dir aquesta boca és meva se'ls desqualifiqui de manera barroera, com si en comptes de persones fossin súbdits. Les grans empreses només ens volen per pagar unes factures cada mes, que, tot sigui dit de passada, són deliberadament poc entenedores.
El consumidor s'esglaia en veure el poder que tenen les grans companyies i, resignat, acaba per ni protestar. Molts obren la boca en calent, però molt pocs continuen la defensa dels seus drets fins al final.
Les lleis recullen els drets del ciutadà, però molts d'aquests queden en paper mullat. L'ambigua raó que un projecte és per a utilitat pública pot més que tota oposició, per ben fonamentada que sigui. No hi ha debat, no fos cas que es demostrés que aquell projecte en realitat és d'utilitat només per a uns quants. I és que quan la covardia s'instal·la als cors, comencen a trontollar els fonaments de la democràcia.
La prepotència que hem patit per part de les elèctriques, consentida i tolerada pel govern, és difícil d'imaginar.
Malgrat tot, la lluita contra la MAT continua. Contra el primer tram, que pot entrar en funcionament el desembre, ens hi enfrontarem per la via judicial europea. L'espanyola ja s'ha esgotat. Per al segon i tercer trams encara queden tràmits per continuar batallant.
Ara que vénen eleccions, ens agradarà veure què diran els partits i els recordarem que fa anys ja van dir coses, moltes de les quals no s'han complert. Ara que la independència s'ha col·locat al centre del debat polític, ningú parla de la MAT com a una forma de dependència i d'esclavatge. Mentre, diuen, donarà seguretat al territori, aquest en realitat estarà a mercè de tres o quatre grans lobbies. Us en recordeu del que ha passat arran de la gran nevada del 8 de març?
L'actual política energètica no pot continuar. Les reserves de petroli i urani s'acabaran i allargar la vida de les centrals nuclears com a alternativa és un perill. Per tant, cal fomentar l'estalvi i l'eficiència. Cal apostar per una generació distribuïda, propera al ciutadà, en què es gestioni la demanda i es fomenti la cogeneració. Quants llocs públics disposen actualment d'elements generadors d'energia? Però ací es fomenten línies de transport MAT amb les pèrdues d'energia que tenen. D'això en diuen estalvi. I tot plegat fent una aposta per les energies renovables. Energies renovables que han d'estar pensades des de i per al territori. No grans parcs eòlics, com els que es projecten a l'Alt Empordà, pensats per exportar l'energia a través de la MAT cap a França. L'energia prevista per les comarques gironines ens convertirà en una societat obesa. Si sumem la MAT, els 3 cicles combinats de gas, els parcs eòlics, les plantes de biomassa i altres projectes energètics generarem més energia de la que necessitem. I tot “ per interès públic”. “En realitat, d'aquí a poc temps ens adonarem de cap on ens hem encaminat. Llàstima que llavors els que hauran cobrat enormes beneficis d'aquestes polítiques ja no sean aquí.
Portaveu de la Plataforma No a la Mat
