Carmen Posadas contraataca!

La gran Car­men Posa­das, autora de lli­bres del tot ino­bli­da­bles, va anar ahir a Els matins de TV3 per par­lar de la seva última obra mes­tra. I de pas­sada, al cos­tat de la Rahola, va opi­nar sobre les parau­les d'en Sánchez-Dragó, que ha dit,  en un assaig, que va anar al llit amb dues nenes de tretze anys.

Les dues ponents, és clar, van con­dem­nar l'acte de pederàstia, un acte que, venint de l'autor d'El camino del corazón no em sorprèn. Recordo que, en una tro­bada d'escrip­tors a Veri­nes, vaig sen­tir com expli­cava que, en una remota ciu­tat pobra i inci­vi­lit­zada, havia for­ni­cat amb una gallina amb el coll aca­bat de tallar, perquè d'aquesta manera els seus movi­ments con­vul­sos li dona­ven el plaer que li era avi­nent. (Vaig pen­sar, ales­ho­res, que si for­ni­cava amb galli­nes devia tenir un mem­bre de dimen­si­ons més aviat modes­tes.)

El cas és que la Posa­das, per il·lus­trar la infame qüestió va anar més enllà i ens va dir una cosa que feia temps que no sentíem: que avui en dia seria una pro­vo­cació publi­car Lolita, perquè és una apo­lo­gia de la pederàstia.

La vídua de Mari­ano Rubio hau­ria de saber, si es dedica a l'art de Shakes­pe­are, que una cosa és l'assaig i l'altra, la ficció. Un lli­bre de ficció –per exem­ple la novel·la Lolita– no té res a veure amb unes con­fes­si­ons com les que em diuen que ha escrit (parlo d'oïdes) aquest ésser ano­me­nat Sánchez-Dragó, on es veu que explica que ha for­ni­cat amb nenes. Sem­bla men­tida que encara hi hagi escrip­tors que no sàpiguen dis­tin­gir una novel·la d'un die­tari. Nabokov no va for­ni­car amb nenes de la mateixa manera que Dos­to­ievski, tot i que escrivís Crim i càstig no va matar cap anci­ana, ni va fer apo­lo­gia de l'assas­si­nat. I, encara que pot­ser a la Car­men Posa­das li costi de creure, no consta que en Taran­tino hagi vol­gut enter­rar cap dona viva en un taüt, tot i ser el direc­tor de Kill Bill. I diria més. Car­men Posa­das, mal­grat haver escrit aquesta obra mes­tra que es diu Invi­tación a un ase­si­nato, no ens està pro­po­sant que eli­mi­nem la seva per­sona. Però pot­ser m'equi­voco. Si és així, ja m'ho farà saber.