Casal amb bufera

Em torno a sen­tir obli­gat a escriure sobre el Casal Sant Marc (casal de la gent gran) del meu poble, Sant Feliu de Palle­rols (Gar­rotxa). Em sap una mica de greu la loca­lit­zació tan caso­lana, però és que al Casal Sant Marc hi pas­sen coses que no es poden pas­sar per alt de cap manera. I com que avui dia és tan difícil tro­bar coses que fun­ci­o­nin, doncs per això és neces­sari que en quedi constància en algun lloc, encara que sigui tan minsa com la d'aquest paper.

No ha sor­tit als mit­jans, no hi ha hagut cap esca­ra­fall divul­ga­tiu, però sàpiguen que el casal del meu poble ha cele­brat l'ano­me­nada Pri­mera Set­mana de la Gent Gran amb un èxit local acla­pa­ra­dor, amb una orga­nit­zació per­fecta i també, és clar, amb una gran fei­nada que els mem­bres de la junta han fet amb un opti­misme i bona cara que no resul­ten gens habi­tu­als.

Una set­mana amb actes de tota mena: con­ferències, con­certs, excur­si­ons, des­fi­la­des, esmor­zars de brasa i porró, i rema­tada amb un magnífic i mul­ti­tu­di­nari dinar d'arròs i pollas­tre. Mirin si són bona gent, aquesta tropa de la junta, que van dema­nar cinc vega­des (cinc!) perdó en públic per la mega­fo­nia perquè, al dinar, set per­so­nes havien que­dat durant vint minuts sense arròs. La causa havia sigut l'embran­zida, abun­dor i ale­gria a l'hora de repar­tir la gran pae­lla entre 154 comen­sals.