Opinió

LA COLUMNA

Cementiris i progrés

Avui, que és el dia de Tots Sants, podem visi­tar de cop vint-i-set cemen­ti­ris. Judit Pujadó ho ha fet per a nosal­tres en el lli­bre Vint-i-cinc cemen­ti­ris i dues tom­bes (Vitel·la, 2010). Ha anat de l'alta mun­ta­nya piri­nenca fins a la rat­lla empor­da­nesa i sel­va­tana del mar, pas­sant pels pobles i ciu­tats de l'inte­rior. Hi ha pas­sat de pun­te­tes, sense fer remor, i de cada visita n'ha tret un gra­pat d'imat­ges i una impressió literària. Hi ha tro­bat escul­tu­res, pan­te­ons i monu­ments fune­ra­ris deguts a grans artis­tes, tom­bes de per­so­nat­ges famo­sos i milers de nínxols humils amb làpides o parets de rajols, i sepul­tu­res cober­tes de gespa coro­na­des per una creu de fusta. Com a novel·lista, ha recreat sub­til­ment l'atmos­fera diversa de cada recinte en unes evo­ca­ci­ons líriques que són alhora refle­xi­ons sobre la fuga­ci­tat del temps i el pes de l'eter­ni­tat. Com a peri­o­dista, s'ha fixat en l'entorn dels cemen­ti­ris, sovint ofe­gats per l'expansió urbanística i sot­me­sos a les regles d'un supo­sat progrés que “al final es con­creta en un reguit­zell de blocs arren­gle­rats”.

El cas més ver­gonyós d'aquest enfron­ta­ment entre tra­dició i progrés és el del cemen­tiri marí de l'Escala, el més bell de la costa cata­lana, digne del poema de Paul Valéry. L'autora no l'ha gosat expli­car, suposo que per no fer malbé el lli­bre. El cas és que un alcalde hote­ler, en ple fran­quisme, va aixe­car entre el màgic rec­tan­gle blanc i el mar la balu­erna d'un hotel de cinc plan­tes. I, com que el cemen­tiri li feia mal d'ulls i nosa, va deci­dir clau­su­rar-lo i demo­lir-lo. La pressió popu­lar, després de molts anys de lluita, va acon­se­guir que la Gene­ra­li­tat el declarés monu­ment his­to­ri­co­artístic naci­o­nal i el posés sota la seva pro­tecció. Lla­vors l'astut hote­ler va can­viar de tàctica i va publi­car anun­cis del seu esta­bli­ment amb aquest cínic eslògan: Todas las habi­ta­ci­o­nes con cale­facción, baño y ter­raza, con vis­tas al mar y a la joya arqui­tectónica neoclásica medi­terránea del cemen­tiri vell (Siglo XIX)."



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.