Cinc tipus de polítics

Vam veure Heri­bert Bar­rera a la mani­fes­tació de juliol a Bar­ce­lona, al cos­tat de pre­si­dents i expre­si­dents de la Gene­ra­li­tat i el Par­la­ment. Cami­nava amb difi­cul­tat, una mica des­val­gut, aju­dat per un bastó, com el sol­dat veterà que torna, can­sat de mol­tes i molt àrdues bata­lles, però valent i serè, amb les idees fer­mes i clares. Aquesta luci­desa l'acaba de demos­trar en un arti­cle publi­cat a l'últim número de Qüesti­ons de vida cris­ti­ana, en el qual divi­deix els polítics en cinc grups, segons la major o menor fer­mesa de les seves con­vic­ci­ons.

Els cinc tipus, en síntesi, són aquests. Els ide­a­lis­tes són el qui tenen con­vic­ci­ons de debò i es mouen sem­pre per idees. Com a gover­nants, poden resul­tar des­as­tro­sos, però són l'autèntic motor dels can­vis i la sal de la vida política. Els escèptics tenen les con­vic­ci­ons més flui­xes; estan sem­pre dis­po­sats a dub­tar-ne i accep­ten que d'altres en tin­guin d'igual­ment res­pec­ta­bles. Són tole­rants, bus­quen el con­sens, però rara­ment arri­ben a fer història. Els pragmàtics, més que les doc­tri­nes, valo­ren els resul­tats, i per això ten­dei­xen a l'acció. Per gover­nar, no dub­ten a ser fle­xi­bles i, si cal, a clau­di­car. La seva bona gestió apa­rent pot con­duir final­ment al des­as­tre. Els egocèntrics no tenen con­vic­ci­ons o, si en tenen, en pres­cin­dei­xen. Volen la noto­ri­e­tat i el lluïment. Amb la política bus­quen satis­fer la vani­tat o la set de domini. Poden embar­car un país en aven­tu­res peri­llo­ses. Final­ment, els car­re­ris­tes con­si­de­ren la política com una car­rera més. No tenen cap con­vicció; només els interessa anar pujant esgla­ons. Poden ges­ti­o­nar bé un país, però no trans­for­mar-lo.

Els cinc retrats robot de Bar­rera, molt resu­mits aquí, són obra d'un fotògraf d'aguda obser­vació i llarga experiència. Ara que vénen elec­ci­ons, no ens cos­ta­ria gens de reve­lar els cinc nega­tius i veure emer­gir, sota cada model, un polític con­cret. Pot ser un joc diver­tit i fins i tot un ajut a l'hora d'anar a votar (o no).