Trossos

Art sacre

Men­tre la visita del papa ani­mava el debat sobre la laïcitat de l'Estat, a Sara­gossa es mani­fes­ta­ven uns quants milers de per­so­nes a favor de des­man­te­llar l'actual museu dio­cesà i comar­cal de Lleida, reti­rant-ne les peces adqui­ri­des fa dècades a parròquies de la Franja. És a dir, es mani­fes­ta­ven perquè una decisió eclesiàstica, el canvi de diòcesi d'unes parròquies, s'imposés per damunt de la lògica cul­tu­ral i civil que regeix un museu.

Laïcitat

Si una cosa es desprèn de la visita del papa a Bar­ce­lona, és que cal dis­tin­gir entre l'àmbit religiós i el civil i polític. El papa té dret a fer pro­se­li­tisme de les seves con­vic­ci­ons. Però l'espai públic es regeix per la lògica civil. I els dos mons, dife­rents, es res­pec­ten. Amb l'art sacre de la Franja ens pro­po­sen exac­ta­ment al con­trari: que la lògica civil, en un museu que no és només de l'Església, se sub­or­dini a deci­si­ons eclesiàsti­ques.

Sepa­ració

La sepa­ració entre Església i estat, fona­ment de la moder­ni­tat, fa que el destí de l'art de la Franja no hagi de depen­dre de què en diu l'Església, sinó de les lleis civils. L'Església pot modi­fi­car els límits de les diòcesis. Però això no pot afec­tar un museu públic i uns béns que no van ser espo­li­ats per un exèrcit –com els papers de Sala­manca–, sinó com­prats i pagats. Amb la para­doxa que molts dels que es mani­fes­ta­ven a Sara­gossa segur que es pro­cla­men par­ti­da­ris de la laïcitat de l'Estat.