Torna l'ós

A Hokkaido, la segona illa del Japó, hi con­vi­uen sis mili­ons de per­so­nes i dos mil óssos de la subespècie Ursus arc­tos lasi­o­tus. Mili­ons de turis­tes pas­se­gen cada any per les mun­ta­nyes, bos­cos i parcs natu­rals d'aque­lla illa al nord de la gran Honshu. Amb ciu­tats tan cone­gu­des com Sap­poro, la capi­tal, on el 1972 es van fer els Jocs Olímpics d'hivern. Cer­ta­ment, aquest 2010, després de molts anys de coe­xistència, la super­po­blació d'ungu­lats, junt amb la manca d'ali­ment a causa de la sequera, ha fet que es regis­trin inci­dents tràgics: una vui­tan­tena d'atacs i qua­tre morts. Per això, a Hokkaido s'han donat per­mi­sos per caçar uns 400 óssos, per regu­lar-ne la població i evi­tar que la manca d'ali­ment els obli­gui a bai­xar a zones huma­nit­za­des. Als Abruços, a prop de Roma, la con­vivència entre una població de prop d'una setan­tena d'óssos de la subespècie Ursus arc­tos mar­si­ca­nus és exem­plar. A Astúries, la població de la subespècie Ursus arc­tos pyre­nai­cus s'acosta als dos-cents exem­plars, la coha­bi­tació crea riquesa: l'ós ha esde­vin­gut una font d'atracció turística. A Somi­edo els ha sal­vat l'eco­no­mia. El retorn de l'ós als Piri­neus ori­en­tals és impor­tant, una gran notícia de la qual cal fer una lec­tura posi­tiva. I pre­ven­tiva, però no alar­mista. Entre altres coses, l'ós és un depre­da­dor del sen­glar i pot con­tri­buir a con­tro­lar aquesta plaga de l'agri­cul­tura.