El ‘caganòmetre'

S'ha con­so­li­dat a casa nos­tra un termòmetre de popu­la­ri­tat que poc té a veure amb els rànquings d'audiència que puguin tenir deter­mi­nats per­so­nat­ges a les tele­vi­si­ons. En podríem dir el caganòmetre, que és l'adap­tació de la tra­dició pes­sebrística dels caga­ners al màrque­ting. Cada any per aques­tes dates es pre­sen­ten en soci­e­tat les noves figu­res del caga­ner que repre­sen­ten els per­so­nat­ges més cone­guts. Un any és Obama, un altre pot ser un per­so­natge de ficció, pre­fe­rent­ment infan­til. L'objec­tiu de l'empresa pro­duc­tora no és cap altra, lògica­ment i legítima­ment, que apro­fi­tar la popu­la­ri­tat del per­so­natge en qüestió per ven­dre més nino­tets d'aquests dis­se­nyats amb més o menys sem­blança amb el per­so­natge ori­gi­nal. A casa no som de pes­se­bre però si els féssim no sé si voldríem tenir el pre­si­dent dels EUA fent les seves neces­si­tats al men­ja­dor. Però entenc que un país d'arrels esca­tològiques com és aquest dis­fruti veient a tots els famo­sos en posició de reflexió espi­ri­tual com per­toca per Nadal. I cal reconèixer que a hores d'ara al nos­tre país no ets ningú fins que no et situen en un racó de pes­se­bre amb el cul a l'aire. A més trobo que és fantàstic que sigui mit­jançant una tra­dició tan nos­trada. Enguany ha des­ta­cat la Belen Este­ban, nou feno­men mediàtic de la tele escom­bra­ria. I l'acom­pa­nyen els can­di­dats de les elec­ci­ons, ja que coin­ci­deix amb la cam­pa­nya. No és qüestió de posar-ho tot al mateix nivell, però no deu ser tanta veri­tat això de la des­a­fecció política si encara ven el fet de poder posar un polític de caga­ner al pes­se­bre.