Art tristes

A les sub­has­tes inter­na­ci­o­nals d'art cele­bra­des la tem­po­rada pas­sada només sur­ten en el rànquing dos artis­tes cata­lans: Miquel Bar­celó al lloc 83 i Jaume Plensa, al 355. No pin­tem res, tot i que som referència en l'art del segle XX: Picasso va ges­tar el que seria la seva gran revo­lució a Cata­lu­nya, Miró és ple­na­ment actual al segle XXl i Sal­va­dor Dalí va anti­ci­par el que seria la uti­lit­zació del cre­a­dor com a peça d'art. Aquesta herència no ens ser­veix gaire. Els nos­tres cre­a­dors con­tem­po­ra­nis es dilu­ei­xen per la manca d'un mer­cat actiu i de recol­za­ment polític. La cre­a­ti­vi­tat cata­lana no ha tro­bat la fórmula d'expan­dir-se. Les ins­ti­tu­ci­ons hau­rien de bus­car, tal com s'ha fet amb les lle­tres, la fórmula de fer inter­na­ci­o­nals els nos­tres cre­a­dors.