Silencis delators

Men­tre la UE ocupa les dar­re­res hores en el res­cat d'eco­no­mies ago­nit­zants, una dona valenta alça la veu al Par­la­ment de Brus­sel·les. L'acti­vista Ami­natu Hai­dar, icona de la causa sah­rauí, pro­ta­go­nista de la vaga de fam de 32 dies a l'aero­port de Tene­rife, afir­mava haver-se sen­tit dece­buda amb la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal i espe­ci­al­ment amb la UE, que final­ment –ha dit– ha jugat un paper ver­go­nyant. Ha estat clara, dura i con­tun­dent. I tot ple­gat ho deia con­vi­dada per par­lar dels recur­sos pes­quers sah­rauís; i no és una casu­a­li­tat.

Mol­tes i diver­ses són les cau­ses que expli­quen la inac­cep­ta­ble indolència diplomàtica del govern espa­nyol davant la fla­grant vio­lació dels drets fona­men­tals exer­cida pel Mar­roc al Sàhara, sobre­tot els dar­rers dies. I mal­grat la pro­pa­ganda infor­ma­tiva amb què el govern ala­uita va pre­ten­dre cal­mar la premsa espa­nyola, la veu de la veri­tat s'alçava sonora aquest dimarts davant ses senyo­ries. La manca de res­pecte als drets humans i les con­ven­ci­ons inter­na­ci­o­nals mos­tra­des pel govern del Mar­roc han tro­bat empara en els interes­sos cre­ats de l'admi­nis­tració espa­nyola, i la diplomàcia dels 27. Un informe de l'asses­so­ria jurídica de l'Euro­cam­bra dema­nava el 2009 sus­pen­dre l'acord de pesca amb el Mar­roc. La flota espa­nyola n'és la prin­ci­pal bene­ficiària. I els argu­ments que s'esgri­mien per sus­pen­dre aquest acord era el fet que la població sah­rauí no es bene­fi­cia d'aquesta explo­tació.

Hai­dar, a qui la UE va tenir pre­sent a l'hora de pro­po­sar-la com una de les can­di­da­tes a gua­nyar el premi Sàkha­rov, ha cri­ti­cat els qui els han girat l'esquena. Si les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees no poden con­dem­nar l'acció del Mar­roc, “els qui sí que defen­sem els drets humans no podem creure mai més en els prin­ci­pis de la UE”. Ha anat més enllà, i ha adver­tit que si no es reac­ci­ona per fre­nar la violència, podem ser a les por­tes d'una guerra oberta entre sah­rauís i mar­ro­quins.

És per això que no és sobrer subrat­llar la seva dar­rera petició: tal com es van qüesti­o­nar els acords comer­ci­als de la UE amb Israel després del bom­bar­deig con­tra Gaza, cal que es revisi el tracte de favor a un estat que no res­pecta els drets fona­men­tals. Ara caldrà veure si això també li surt de franc al Mar­roc, i en què que­den aquests valors euro­peus que tant ens han cos­tat de cons­truir.