Camins originals

Volen fer res ori­gi­nal? Edi­tin un calen­dari cor­po­ra­tiu (hos­tes­ses de vol, bom­bers, poli­cies, fut­bo­lis­tes, pares de família, pre­ju­bi­lats de banca...) amb models ama­teurs que posin pul­cra­ment ves­tits i en posi­tu­res natu­rals i quo­ti­di­a­nes: fent l'esmor­zar dels nens, pas­sant l'aspi­ra­dor... Pot­ser l'opció més tren­ca­dora seria amb rul·los i bata de boa­tiné. Guerra a la bellesa de postal! L'any 1999 un gra­pat de dones britàniques més aviat gra­na­des van deci­dir posar nues en un calen­dari i van acon­se­guir ser ori­gi­nals (i intel·ligents) sub­ver­tint una tra­dició ben ordinària: el calen­dari de taller mecànic de tota la vida. D'ales­ho­res ençà, s'ha des­pu­llat gai­rebé tot­hom: ja sigui oca­si­o­nal­ment, com un equip de bàsquet femení de la Bis­bal, ja sigui amb rein­cidència, com la can­di­da­tura de Ciu­ta­dans. Entre els rein­ci­dents hi ha els Bom­bers, que edi­ten un calen­dari de to eròtic entre soli­dari (recapta fons per a la Marató de TV3) i interes­sat (també con­tri­bu­eix a finançar la seva par­ti­ci­pació en els Jocs Mun­di­als de Poli­cies i Bom­bers), que busca la nove­tat din­tre de la tra­dició. Ara han incor­po­rat les bom­be­res (per­do­nin la parau­lota), amb la qual cosa –en nom de la igual­tat– hem retor­nat al calen­dari Pire­lli, en versió uni­sex, això sí. No sé si ningú dirà res –en nom del femi­nisme o del que sigui– sobre les dones (i els homes) objecte o sobre els cànons de bellesa fal­sos. Si fos un calen­dari de Rya­nair, segur que sí.