La setmana dels vídeos

Quan es parla de vídeos de peri­o­dis­tes i de polítics sem­pre em ve a la memòria aquell que va donar la volta al pla­neta on sor­tia el direc­tor d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, amb faixa de dona i sos­te­ni­dors tot prac­ti­cant el sexe amb una senyora de nom Exu­pe­ran­cia. Recordo: els pas­sa­dis­sos del Congrés dels Dipu­tats bullien i no es par­lava de res més. Polítics i peri­o­dis­tes ana­ven de cor­coll per poder tro­bar-ne una còpia nítida. Tot ple­gat, un diver­ti­ment per fer obli­dar el males­tar gene­ral pel fet que el diari que diri­gia Pedro J. anés per davant amb les infor­ma­ci­ons dels GAL. Els res­pon­sa­bles d'aquell mate­rial audi­o­vi­sual van ser por­tats als tri­bu­nals i con­dem­nats a penes d'entre dos i qua­tre anys de presó.

Ara estem en cam­pa­nya elec­to­ral a Cata­lu­nya, s'ha obert la veda i tot s'hi val. Sobre­tot, tot allò que val­gui per des­viar els pro­ble­mes que la ciu­ta­da­nia espera que la política resol­gui després del 28-N.

No resol­dran res de res els vídeos de la Camacho ata­cant inde­pen­den­tis­tes i emi­grants mafi­o­sos. Ni el de les joven­tuts soci­a­lis­tes que ens mos­tren un orgasme, femení, davant de la taula elec­to­ral. Després de votar José Mon­ti­lla el 28-N, és clar. Ni tan sols el de la Mont­ser­rat Nebreda que busca la pro­vo­cació amb un film que s'auto­qua­li­fica de porno. La líder d'Alter­na­tiva de Govern creu que està en infe­ri­o­ri­tat de con­di­ci­ons amb els altres can­di­dats perquè en no tenir repre­sen­tació par­la­mentària –com tam­poc no en tenen, entre d'altres, Joan Laporta, Joan Car­re­tero o Car­men de Mai­rena– no apa­reix als mit­jans de comu­ni­cació públics. Heus aquí que la Nebreda ha fet un film supo­sa­da­ment porno pro­ta­go­nit­zat per ella mateixa per cap­tar l'atenció de la gent. És clar que en cap moment no se la veu nua.

Fal­ten vuit dies per a les elec­ci­ons. Estem a la set­mana dels vídeos. Fa la sen­sació que ens volen des­pis­tar dels pro­ble­mes reals. Hau­ria d'haver-hi més pro­pos­tes damunt la taula, fins i tot que anes­sin més enllà dels pro­gra­mes elec­to­rals. Més idees i més ampli­tud de mires: per part dels polítics i dels mit­jans. Cal­dria des­men­tir la idea que les cam­pa­nyes elec­to­rals no ser­vei­xen per res i que tot el peix està venut.