Trossos

Debats

Més que les entre­vis­tes, els debats elec­to­rals són l'ocasió de veure encar­na­des les idees polítiques. És a dir, de veure en el con­trast dialèctic els valors per­so­nals dels líders: con­vicció, segu­re­tat en el seu dis­curs, capa­ci­tat d'impro­vi­sació... Per això els resul­tats dels debats són molt impres­si­o­nis­tes i tenen més a veure sovint amb com es diuen les coses que no pas amb què s'hi diu. No és dolent. La política també valora les per­so­nes.

Per a molts ciu­ta­dans, la més gran apro­xi­mació a la per­so­na­li­tat dels líders polítics és la seva rèplica al Polònia. Dit sigui amb admi­ració pel pro­grama. En el debat de TV3 van gua­nyar els can­di­dats que millor van des­men­tir la seva cari­ca­tura al Polònia. Con­tra el Mas del Polònia, vanitós i frívol, un de tran­quil i edu­cat. Con­tra el Puig­cercós del Polònia, pri­mari i aspre, un de més sofis­ti­cat i repo­sat. I van per­dre els qui més s'assem­bla­ven a la seva cari­ca­tura.

Esco­les

En el de TV3, es van posar en con­trast dues esco­les de debat. Una de diguem-ne més cata­lana, pau­sada i flo­ren­tina, i una de més pròpia de mit­jans de Madrid, més com­ba­tiva i cris­pada. Oasi con­tra popu­lisme? Pot­ser sí. Rivera va ser de l'escola guer­rera. I hi va tibar a esto­nes Alícia Sánchez-Camacho. No sóc gens par­ti­dari d'impor­tar les for­mes del debat espec­ta­cle, ter­reny abo­nat per al popu­lisme. Espero que no se'ns plan­tin en el cara a cara ni en la dar­rera set­mana de cam­pa­nya.