Bilingüe

Els defen­sors del bilingüisme fan trampa i, a més, sem­pre m'han sem­blat uns opor­tu­nis­tes. Tots els cata­lans en som, de bilingües. Tots par­lem català i espa­nyol, i dir que aquesta habi­li­tat està en perill perquè l'ense­nya­ment es fa en català no és fruit de la ignorància sinó de la mala fe. Perquè, si això fos veri­tat, després de més d'una tren­tena d'anys d'immersió lingüística, aquí ja no es par­la­ria espa­nyol. La tos­suda rea­li­tat des­men­teix les opi­ni­ons interes­sa­des que es repe­tei­xen a Madrid, sovint escri­tes per gent que no ens conei­xen.

He dit que són opor­tu­nis­tes perquè can­vien el dis­curs de manera imper­cep­ti­ble, segons els convé. Un exem­ple? Fa uns anys, s'eri­gien en defen­sors dels drets humans, i més en con­cret del dret a rebre l'ense­nya­ment en la llen­gua materna. Però és clar: després van arri­bar milers d'immi­grants i de cop ja no defen­sa­ven el dret a con­ser­var la llen­gua materna, sinó el dret a triar entre el català i l'espa­nyol. Els drets humans rees­crits sin que se note el efecto amb algun pre­text nou, perquè els sofis­tes sem­pre en tro­ben.

Per cert, que alguns pro­mo­tors de totes aques­tes ini­ci­a­ti­ves es van dedi­car, durant un Sant Jordi, a bus­car fir­mes a favor de la seva causa. Jo era a la plaça Cata­lu­nya i un se m'anava a acos­tar, però va fugir quan va veure que duia un Avui ple­gat sota el braç. Com un vam­pir quan veu una ras­te­llera d'alls.

No sé per què estic escri­vint això, perquè en rea­li­tat sóc un gran defen­sor del bilingüisme. Sí, jo també vull una Cata­lu­nya que parli dues llengües: la cata­lana i l'anglesa.