Articles

Ètica en línia

El debat sobre la hipotètica regu­lació ètica i jurídica de l'espai vir­tual és molt pre­sent en els cer­cles acadèmics. Com a con­seqüència del ver­ti­ginós desen­vo­lu­pa­ment que han expe­ri­men­tat les tec­no­lo­gies de la comu­ni­cació i de la infor­mació, l'ètica ha des­co­bert un altre camp d'estudi, fins ara inèdit i inex­plo­rat en la seva història: l'ús de la xarxa vir­tual.

El pri­mer ter­reny de l'ètica és la relació entre els ciu­ta­dans a l'entorn pre­sen­cial, la deli­mi­tació de drets i de deu­res dels ciu­ta­dans i les bases de la con­vivència. És el camp de l'ètica política que cerca esbri­nar la millor forma de govern a les ciu­tats i els prin­ci­pis ele­men­tals que han de regu­lar la bona har­mo­nia entre els ciu­ta­dans en els espais plu­rals. S'hi estu­dien les rela­ci­ons de veïnatge i també les bases per viure pacífica­ment en un entorn multiètnic i mul­ti­re­ligiós. El segon ter­reny d'estudi que, en l'actu­a­li­tat, està crei­xent expo­nen­ci­al­ment, és el de la relació entre l'ésser humà i l'entorn natu­ral (l'ecoètica). Com a con­seqüència de la devas­tació que la natu­ra­lesa pateix per causa de la raó ins­tru­men­tal prac­ti­cada sense limi­tació, està emer­gent una sen­si­bi­li­tat medi­am­bi­en­tal que exi­geix regu­lar la relació amb els éssers vius i afi­nar el con­trol i l'equi­li­bri dels eco­sis­te­mes. Fins i tot hi ha grups que defen­sen, amb ver­ta­dera militància, els drets dels ani­mals i de les plan­tes. Encara, però, hi ha un ter­cer àmbit que s'està con­ver­tint en el focus d'interès de l‘ètica actual i que pro­ba­ble­ment ho serà més durant la segona dècada del segle XXI: la reflexió sobre l'ano­me­nat ter­cer entorn (l'espai vir­tual).

Hem des­co­bert que som ciu­ta­dans de tres mons: de l'espai natu­ral (el bosc), de l'espai pre­sen­cial (la ciu­tat) i de l'espai vir­tual (la xarxa). La ciu­tat és l'epi­cen­tre de l'acció, l'àmbit vital, el lloc d'inter­canvi d'idees i de béns. Fa temps que vam tran­si­tar del bosc a la ciu­tat, cer­cant refugi i ajuda mútua, però d'un temps ençà, s'està pro­duint una tran­sició de l'espai urbà al món vir­tual, ja sigui per tre­ba­llar-hi o bé com a una fuita d'evasió. A l'espai pre­sen­cial no s'hi val tot, però tam­poc en el món vir­tual. Calen pau­tes, nor­mes i cri­te­ris per al seu bon ús.

Cada cop pas­sem menys temps al bosc. Molt sovint, l'espai natu­ral acaba essent, sola­ment, un espai d'evasió, per des­fo­gar-se els caps de set­mana. Tot i així, hem pres consciència que cal acom­plir unes nor­mes i uns requi­sits per no mal­ba­ra­tar la seva riquesa i bio­di­ver­si­tat. Men­tre minva la nos­tra presència a l'espai natu­ral, creix, en canvi, el nom­bre d'acti­vi­tats i de rela­ci­ons que desen­vo­lu­pem a la xarxa. Cada cop pas­sem més temps enfront de la pan­ta­lla. Hi fem de tot: com­prem, venem, ges­ti­o­nem, ens infor­mem, ens diver­tim, escol­tem música, apre­nem i ense­nyem. L'espai vir­tual s'està con­ver­tint en el líquid amniòtic de les noves gene­ra­ci­ons, en el seu medi vital i pro­gres­si­va­ment esdevé més i més neces­sari per a la vida social i labo­ral de molts adults.

Les xar­xes soci­als adqui­rei­xen, cada cop, més rellevància i l'espai vir­tual s'ha con­ver­tit en un lloc on es pot fer de tot. El pro­blema rau en escla­rir com regu­lar ètica­ment i jurídica­ment aquest espai trans­na­ci­o­nal i com tro­bar cri­te­ris comuns entre inter­nau­tes de tan diversa pro­cedència. Sabem que no és un lloc neu­tre, que hi pas­sen coses i no sem­pre legítimes. Periòdica­ment apa­rei­xen notícies de difa­mació i abús, també de vul­ne­ració de la inti­mi­tat i d'explo­tació de grups vul­ne­ra­bles, entre ells, nens i ado­les­cents. Amb l'auto­re­gu­lació de l'inter­nauta no n'hi ha prou. Cal, també, que es pre­ci­sin les pau­tes de joc i que es faci, d'una manera con­sen­su­ada, entre tots els agents impli­cats.

L'ètica en línia haurà de ser glo­bal o no tindrà sen­tit, com qual­se­vol pro­posta ètica en la veïnatge uni­ver­sal. La per­mis­si­vi­tat abso­luta en la xarxa és un marc idoni perquè els bàrbars puguin obrar impu­ne­ment sense assu­mir les seves res­pon­sa­bi­li­tats i, a més a més, de manera invi­si­ble. Mai com ara no havia estat tan fàcil llençar la pedra i ama­gar la mà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.