Opinió

Kovacsics

Fa unes set­ma­nes, el vila­noví Adan Kovac­sics va rebre el Pre­mio Naci­o­nal de Tra­ducción 2010, lliu­rat pel Minis­teri de Cul­tura de l'Estat espa­nyol. El premi és un reco­nei­xe­ment al con­junt de la seva obra com a tra­duc­tor. Nas­cut a San­ti­ago de Xile l'any 1953 i estu­di­ant a Viena, Kovac­sics és d'ascendència magiar, tot i que esti­gui ins­tal·lat a Cata­lu­nya de fa dècades. Espe­ci­a­lista en lite­ra­tura austríaca i hon­ga­resa, en la seva car­tera d'autors des­ta­quen les tra­duc­ci­ons al cas­tellà del guar­do­nat amb el premi Nobel Imre Kertész, György Konrád i Péter Esterházy. També és autor de l'assaig Guerra y len­guaje, publi­cat per Acan­ti­lado.

Kovac­sics de ben segur que ha rebut la dis­tinció amb humi­li­tat i dis­creció. No és la pri­mera que rep: ja havia estat guar­do­nat i con­de­co­rat a Àustria, Hon­gria i al mateix Estat espa­nyol. Ell és així, afa­ble fins al punt d'estra­nyar-se quan algú el vol entre­vis­tar, com a mi mateix em va pas­sar ja fa uns quants anys quan ho vàrem voler fer (i ho vàrem acon­se­guir) per a l'extinta revista Enca­nal. Ara que el vent de les elec­ci­ons ja no ens des­pen­tina és el moment de cen­trar-nos en allò que real­ment interessa a la ciu­ta­da­nia, en gene­ral, i a bona part dels polítics: la lite­ra­tura de volada i les per­so­nes que la fan per­me­a­ble a totes les cul­tu­res rein­ter­pre­tant-la amb tot el seu bagatge lingüístic i vital.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.