Rescatar Catalunya

Es parla aquests dies del res­cat d'Irlanda. Segons sem­bla, la Unió Euro­pea i el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal paga­ran uns cent mil mili­ons d'euros per sal­var Irlanda. Però, compte, que Irlanda haurà de tor­nar aquests diners, més els interes­sos, en tres anys.

El llen­guatge de l'eco­no­mia, abans, era força espe­ci­a­lit­zat, si bé cada vegada es va tor­nant més col·loquial i, això, ens per­met des­co­brir que és un llen­guatge ple d'eufe­mis­mes. El terme res­cat, per exem­ple, n'és un. D'acord amb el DIEC, res­ca­tar és “reco­brar pagant un preu o a la força (alguna cosa que l'ene­mic ens ha pres, que ha pas­sat a mà d'altri)”. Així, en el cas d'Irlanda, la UE i l'FMI són, d'entrada, els que paguen el res­cat. Fins aquí, tot nor­mal. Però, després, recu­pe­ren el que han pagat, amb interes­sos. I això ja no és un res­cat, sinó un préstec. Ima­gi­nem qual­se­vol història de pira­tes i segres­tos, i vegem si quan es paga un res­cat, al cap de tres anys, els que l'han cobrat l'han de tor­nar amb interes­sos.

Fixem-nos, d'altra banda, en “la cosa a res­ca­tar” i en “l'ene­mic que l'ha pres”. La cosa a res­ca­tar és Irlanda, i curi­o­sa­ment els diners del res­cat també els rebrà Irlanda. Això no lliga. En teo­ria, els diners del res­cat els hau­ria de rebre “l'ene­mic que ens ha pres”, no “la cosa a res­ca­tar”. En aquest cas, “l'ene­mic” i “la cosa” són el mateix? Resul­ta­ria que Irlanda s'ha con­ver­tit en ene­miga de si mateixa; és a dir, fin­geix que se l'ha de res­ca­tar. I les auto­ri­tats econòmiques fin­gei­xen un res­cat i fan el que saben fer millor: de pres­ta­dors.

Apli­cant el cas a Cata­lu­nya, cal­dria veure què ens interessa més en cas que la UE i l'FMI, un dia, deci­dis­sin res­ca­tar Espa­nya. Els cata­lans hau­rien de pagar la quota pels interes­sos del res­cat? Seria para­do­xal. Ens pas­sem els anys res­ca­tant Espa­nya, amb vint mil mili­ons d'euros anu­als, a fons per­dut i sense interes­sos, i després encara ens tocarà pagar el res­cat d'Espa­nya per part de la UE i l'FMI. Hi ha una accepció de res­ca­tar que no apa­reix al DIEC i que té més a veure amb “alli­be­rar”. És el que ens convé: que ens res­ca­tin! I, un cop lliu­res, ja els tor­na­rem els diners del res­cat; vaja, amb interes­sos.