La revolució pendent

L'ànima diguem-ne cata­la­nista del PSC ha estat víctima i còmplice de la pata­cada monu­men­tal d'un par­tit que ja fa anys que està entre­gat en cos i ànima als interes­sos del PSOE de Madrid. D'aquí, que es pre­sen­tes­sin com l'únic par­tit que bar­ra­ria el pas als sobi­ra­nis­tes. I, vis­tos els resul­tats i els movi­ments tàctics dels Mon­ti­lles, Zara­go­zes i Cor­bac­hos, el mis­satge no anava diri­git als altres par­tits sinó que era en clau interna, perquè no només han bar­rat el pas als mili­tants poten­ci­al­ment sobi­ra­nis­tes del PSC sinó que els han enfon­sat sota terra perquè ni Tures, ni Cas­tells ni Mara­galls tor­nin a aixe­car el cap. Una estratègia per­fec­ta­ment traçada per anar apla­nant el camí per a l'ater­ratge de Chacón en la política cata­lana.