Les travessies en el desert

A la vida dels països com a la de les per­so­nes hi ha un temps per a cada cosa. A la política hi ha un temps per gover­nar i un altre per estar a l'opo­sició, però el pit­jor és el que en l'argot polític s'ano­mena la tra­ves­sia del desert. Dels actu­als polítics cata­lans qui més coneix la llarga tra­ves­sia és Artur Mas. Aquest mes de desem­bre serà pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat després d'haver superat set anys a l'opo­sició tot i haver gua­nyat les dues últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment. Cal afe­gir-hi, a la seva llarga tra­ves­sia, els anys que va ser delfí de Jordi Pujol espe­rant la reti­rada natu­ral del pre­si­dent. Per posar un exem­ple, qui no ha cone­gut cap tra­ves­sia del desert és Zapa­tero. Va pas­sar de sim­ple dipu­tat a ser pro­cla­mat secre­tari gene­ral del PSOE. De ser el cap de l'opo­sició durant qua­tre anys per aquest motiu, a gua­nyar unes elec­ci­ons i ser nome­nat pre­si­dent del govern espa­nyol. Una car­rera política massa ràpida, cosa de la qual actu­al­ment en pateix les con­seqüències. La història, en con­cret els atemp­tats de l'11-M tres dies abans d'unes elec­ci­ons que gua­nyava el Par­tit Popu­lar, li ha aca­bat supo­sant una mala pas­sada. Els enganys d'Aznar i el seu equip i els dub­tes que va crear sobre el que havia pas­sat, van situar Rodríguez Zapa­tero abans d'hora en un lloc al qual no s'hi hau­ria de poder acce­dir amb tanta faci­li­tat i menys degut a unes cir­cumstàncies con­cre­tes.

Tal i com ha que­dat el pano­rama polític català, ara toca als tres par­tits que gover­na­ven fer la seva pròpia tra­ves­sia del desert. Em costa de creure que si no hagués gua­nyat les elec­ci­ons i fos el pre­si­dent electe de Cata­lu­nya, Artur Mas s'hau­ria que­dat qua­tre anys més a l'opo­sició. El que no entenc és que José Mon­ti­lla hagi llançat la tova­llola par­la­mentària tan ràpida­ment, perquè ha per­dut les elec­ci­ons. Val a dir que ell mai no ha estat a l'opo­sició. Ha estat alcalde de Cor­nellà, pre­si­dent de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, minis­tre i pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Podia haver exer­cit una etapa de cap de l'opo­sició al Par­la­ment i així faci­li­tar la tra­ves­sia del desert dels soci­a­lis­tes. Però no hi ha cap pre­ce­dent a la política cata­lana. Fins ara ningú ha pas­sat de ser pre­si­dent a cap de l'opo­sició.