Gegants i nans

Durant els anys que he estat en política he cone­gut molta gent, i ho tro­baré a fal­tar: estar acom­pa­nyat és el millor antídot con­tra qual­se­vol pena. Algu­nes d'aques­tes per­so­nes hi dei­xa­ven la pell, d'altres tenien un os a l'esquena. Les unes eren trans­pa­rents i de les altres no te'n podies fiar. N'hi havia de molt lles­tes, i d'una mica soques. Aques­tes vari­e­tats, no cal dir-ho, eren trans­ver­sals a tots els par­tits. Les unes eren ele­gants en les for­mes i d'altres bar­ro­e­res i agres. Algu­nes eren d'un sec­ta­risme molt pri­mari; d'altres, més intel·ligents, sabien que no tenien la veri­tat abso­luta. Pel que fa a la moral, hi havia gegants i nans. Algu­nes per­so­nes no sabien gaire què deien men­tre que d'altres eren bri­llants. N'hi havia d'hones­tes i n'hi havia que tira­ven pel dret. Les unes s'exal­ta­ven de pressa; d'altres no per­dien mai les for­mes. N'hi havia de molt agra­da­bles i n'hi havia que no som­re­ien mai. Ja ho veieu: de tot, com a tot arreu.

Però la pre­gunta que m'he fet durant tot aquest temps no ha tin­gut res­posta: ¿poden fer política, les bones per­so­nes? Dona, és clar, només fal­ta­ria –em direu–; pre­ci­sa­ment la política neces­sita bones per­so­nes! Sí, però quan bai­xes a la pista, el cos a cos t'obliga... És com­pli­cat perquè la lògica del món polític fa que el teu bé sigui el mal de l'altre, i vice­versa. Les estratègies sovint són per­ver­ses: pre­sen­tes una ini­ci­a­tiva perquè és bona per a la gent però perquè, a més, posarà en entre­dit un par­tit rival. T'opo­ses a sug­ge­ri­ments interes­sants només perquè vénen dels con­tra­ris. Dónes suport a una pro­posta d'un altre grup quan les cir­cumstàncies por­ten a tenir-hi bones rela­ci­ons; al cap d'un mes aquesta pro­posta –la mateixa!– és rebut­jada perquè l'acos­ta­ment ja no toca.

Aquest és el joc. No s'enten­dria que un polític deixés gua­nyar ama­ble­ment, per fer-li un favor, un com­pany d'un altre par­tit: el farien fora per ingenu i incom­pe­tent, i els votants li farien creu i rat­lla... No s'enten­dria que no fos una mica dema­gog, una mica exa­ge­rat, una mica ran­cuniós. Però jo que hi estat us asse­guro que, mal­grat tot, fer política, la política, és el millor ins­tru­ment que tenim per fer justícia i pro­gres­sar.