‘La marmota' a Can PSC

La història és tan vella com el mateix Par­tit dels Soci­a­lis­tes de Cata­lu­nya. No és que tin­gui dues ànimes. En tenia una, la cata­lana de Raventós i Pallach, i es va entre­gar a la FC del PSOE (Tri­gi­ner). Era un pacte d'iguals pel fede­ra­lisme, però ni iguals, ni fede­rals. Devia ser dur veure el gran Felipe estam­pant-nos la LOAPA, liqui­dant el grup par­la­men­tari del PSC al Congrés, inau­gu­rant l'AVE Madrid-Sevi­lla o con­so­li­dant l'espoli fis­cal de Cata­lu­nya en nom de la soli­da­ri­tat i el PER. Atra­pats en el temps, han ento­mat el ribot d'Alfonso Guerra, la deca­pi­tació de Mara­gall, la sentència del TC o el nin­gu­neig català a l'aero­port. I així, cícli­ca­ment, els cata­la­nis­tes del PSC ron­di­nen, par­len de grup par­la­men­tari, insi­nuen la plan­tada. Com ara. Serà veri­tat o és el dia de la mar­mota?