Trossos

Des­gast

El que ha pas­sat aquest cap de set­mana als aero­ports, amb la vaga sor­presa dels con­tro­la­dors, té una enorme capa­ci­tat de des­gast. No ja sobre el govern, sobre el sis­tema. Quan una vaga de molt pocs afecta la vida quo­ti­di­ana de molts milers, es genera una des­con­fiança en el sis­tema, en la idea mateixa de l'Estat, que va néixer entre altres coses per asse­gu­rar el trànsit pels camins, fona­ment del comerç i de tota acti­vi­tat econòmica.

Govern

El govern espa­nyol va fallar en la pre­visió de la vaga. Ha demos­trat més auto­ri­tat a l'hora de bus­car-hi una reso­lució força ràpida, per una via con­tun­dent. Rubal­caba ha estat la imatge de l'auto­ri­tat. Més que Zapa­tero. Però ni tan sols des del punt de vista polític es pot dir que aquesta crisi puntuï a favor de l'exe­cu­tiu. Comp­tat i deba­tut, la suma de caos i d'auto­ri­tat deixa el regust d'unes imat­ges de ter­cer món, d'un lloc on les coses no fun­ci­o­nen.

Sis­tema

Però el des­gast en la bata­lla política rai. La crisi serà llarga. Els esclats soci­als sovin­te­ja­ran. El popu­lisme, avant­sala de l'auto­ri­ta­risme, s'ali­menta d'aques­tes frus­tra­ci­ons i situ­a­ci­ons caòtiques. Per a molts ciu­ta­dans, el que falla no és el govern, sinó el sis­tema, que no els garan­teix coses a què tenen tot el dret per cau­ses que no els van ni els vénen. O ens apun­tem tots a un exer­cici de res­pon­sa­bi­li­tat o serà el sis­tema el que farem tron­to­llar. Sense que en tin­guem cap de millor.