Trossos

Man­dra

Fa man­dra recor­dar a Mario Var­gas Llosa, als qui el van escol­tar i als qui el van aplau­dir, que el naci­o­na­lisme català ha estat sem­pre asso­ciat a ide­als democràtics i pacífics i que no tan sols no ha pro­vo­cat cap car­nis­se­ria en els dos últims segles, sinó que més aviat les ha patit. En mans pre­ci­sa­ment d'idees uni­ta­ris­tes i homo­geneïtza­do­res que ell ten­deix a legi­ti­mar. Agraint-li l'esment al Tirant, se li ha de dir, a Var­gas, que té dret al pre­ju­dici ideològic, però no a rees­criure la història. Però fa man­dra.

Més man­dra

Fa man­dra res­pon­dre a Sami Nair, que ha escrit un arti­cle vin­cu­lant el sen­ti­ment iden­ti­tari català amb dis­cur­sos xenòfobs sobre la immi­gració. Ho ha fet molt bé la Pilar Rahola. En les últi­mes elec­ci­ons, si han sor­tit dis­cur­sos sos­pi­to­sos de xenofòbia a Cata­lu­nya no han vin­gut pre­ci­sa­ment dels sec­tors iden­ti­ta­ris cata­lans, sinó més aviat de sec­tors iden­ti­ta­ris espa­nyols. És evi­dent, però fa més man­dra tor­nar-hi.

Com­pli­ci­tats

Fa man­dra perquè nosal­tres ja ens ho sabem i té poca uti­li­tat que ens ho repe­tim. Ens la juguem en l'esce­nari inter­na­ci­o­nal. I en aquest esce­nari tenim adver­sa­ris, com a cata­la­nis­tes. Del que es tracta és de bus­car-hi també còmpli­ces. Política­ment, cul­tu­ral­ment, el futur del pro­jecte català es juga fora. Ara sem­bla camp con­trari. Hauríem d'acon­se­guir que fos camp neu­tral. I hauríem d'acon­se­guir tenir-hi també un equip pres­tigiós de còmpli­ces. Si no, ens gole­gen.