Wikilibido

Aquesta història de Wiki­le­aks és ben curi­osa, com ho és la tra­jectòria de Julian Assange, el seu cre­a­dor, i com ho són les reac­ci­ons pla­netàries en favor de la xarxa que ha desem­mas­ca­rat la diplomàcia ame­ri­cana. Abans d'aquesta bomba super­la­tiva, Wiki­le­aks ja havia fet públi­ques altres fil­tra­ci­ons, quasi sem­pre refe­ri­des a règims dic­ta­to­ri­als o a pràcti­ques des­ho­nes­tes. És quan ha entrat en con­flicte amb la pri­mera potència mun­dial que la tem­pesta s'ha des­fer­mat. Aquí hi ha una pel·lícula interes­santíssima, plena d'aven­tu­res i esce­nes d'acció, tot i que la base argu­men­tal s'hagi de bus­car en una pan­ta­lla d'ordi­na­dor. Assange va tenir una infan­tesa molt moguda, una etapa com a peri­o­dista i després aquesta tur­bulència en la qual amaga la seva per­so­na­li­tat, can­via de telèfon com qui ho fa de calçotets i es con­ver­teix en una mena de Robin Hood abso­lu­ta­ment con­tem­po­rani. És a dir: en lloc de llançar flet­xes es dedica a tor­pe­di­nar els secrets més ocults del sis­tema. Com va dir fa uns dies Mar­cel·lí Antúnez, home del ram de l'espec­ta­cle, el feno­men Wiki­le­aks demos­tra que la política és com el tea­tre, que una cosa és el que passa a l'esce­nari i una altra, de ben dife­rent, és el que suc­ce­eix enmig de les bam­bo­li­nes.

Total­ment d'acord. Qual­se­vol trans­parència, en qual­se­vol esce­nari, és una bona notícia. I per mal que faci a segons qui, sem­bla que és supe­rior l'interès de conèixer la veri­tat que no pas un hipotètic oasi tran­quil i tèrbol. L'últim epi­sodi d'aquest culo­brot té relació amb la tendència natu­ral d'Assange cap a una satis­facció intensa de la seva libido. A Suècia, aquest estiu, va lli­gar amb dues noies dife­rents amb poques hores de marge. En cir­cumstàncies com a mínim dub­to­ses, totes dues es van posar d'acord per denun­ciar-lo, tot i que, pel que diuen, van trac­tar extra­or­dinària­ment bé el supo­sat agres­sor. Ara és a la presó per un assumpte que s'haurà d'acla­rir tard o d'hora i no pas per la seva labor al front de Wiki­le­aks. Com li va pas­sar a Al Capone, més o menys. El que he dit abans: aquí hi ha una gran pel·lícula.