Brutícia relativa

Si tot és rela­tiu, també ho és el con­cepte de brutícia, però mal­grat això m'estra­nya l'atac de poli­desa que a alguns els ha aga­fat amb el con­tracte per posar pro­pa­ganda de la Qatar Foun­da­tion a la samar­reta dels juga­dors de fut­bol del Barça. Diuen els pre­sump­tes puris­tes que això embrut la samar­reta, tren­cant una tra­dició de nete­dat que, segons ells, s'havia man­tin­gut fins ara tot i que tècni­ca­ment ja fa temps que està llu­fada amb la pro­pa­ganda de Nike, TV3 i la Uni­cef, amb l'agreu­jant aquesta dar­rera que no es cobra sinó que es paga per por­tar-la. Ho diu gent com Johann Cruyff, el pre­cur­sor de l'explo­tació publi­citària de la imatge dels fut­bo­lis­tes, no amb samar­re­tes sinó amb calçotets, els Jim, que anun­ci­ava per tele­visió als anys setanta!

La fun­dació d'aquest emi­rat de la península aràbiga pagarà una pasta gansa per la publi­ci­tat, i ningú no hau­ria de poder retreure a la junta del Barça que faci nego­cis amb una enti­tat diri­gida per la família gover­nant d'un país que és una monar­quia abso­luta, el con­trari seria dema­nar-li que fos més papista que el Papa a una enti­tat pri­vada d'un estat democràtic, com l'espa­nyol, que no pro­hi­beix sinó que impulsa les rela­ci­ons comer­ci­als amb dic­ta­du­res d'arreu del món. A l'equip de San­dro Rosell, però, alguna cosa se li pot retreure perquè en el seu moment es va recrear con­tra Joan Laporta per haver fet nego­cis amb la família pre­si­den­cial de la gens democràtica república cen­tre­asiàtica de l'Uzbekis­tan, i per això es veu obli­gat a jus­ti­fi­car l'acord dient ani­ma­la­des com ara que un monarca abso­lut generós és molt millor que un repu­blicà cor­rupte.