Ningú com Godard

Cada cop que Jean Luc Godard estrena una pel·lícula, tot el cinema, de cop, enve­lleix vint anys. Godard és el cine­asta més radi­cal, més lliure i més inno­va­dor que hi ha hagut a la història de l'audi­o­vi­sual. La seva força neix d'haver tra­ves­sat 50 anys de la història estant sem­pre a l'avant­guarda. En els 60, dins del període de la Nou­ve­lle Vague, va mos­trar de quina manera el debat entre cul­tura de mas­ses i l'alta cul­tura podia donar peu a un seguit de pro­duc­ci­ons basa­des en el collage d'ico­nes de la moder­ni­tat que podien deses­ta­bi­lit­zar totes les lleis del clas­si­cisme. En els temps del maig del 68 va demos­trar que no n'hi havia prou amb fer un cinema de con­tin­gut polític sinó que calia fil­mar i mun­tar de manera política, ja que la clau era en la forma. En els 70, men­tre tot el món del cinema sem­blava apar­tar-se de l'impacte que el vídeo estava tenint en el món de l'art, Godard va inves­ti­gar amb la electrònica i amb els for­mats tele­vi­sius, demos­trant que es podia tre­ba­llar amb vídeo per bus­car un model d'escrip­tura assagística. En els 80 i 90, va plan­te­jar-se què supo­sava expli­car una història i quin risc impli­cava nar­rar davant d'un espec­ta­dor que no podia enten­dre la imatge com una cosa tan­cada sinó com a noves cons­truc­ci­ons de sen­tit. El seu desig de fil­mar va decan­tar-se cap a la recerca d'allò trans­cen­dent que hi ha dar­rere la immanència o cap a nous ter­renys d'escrip­tura basats en el retrat i en la ubi­cació del seu jo. A finals del mil·lenni, Godard va des­a­fiar les lleis de la gra­ve­tat amb His­toire(s) du cinéma, una obra collage que tra­ves­sava la memòria del segle, a par­tir d'opo­si­ci­ons d'imatge, men­tre es pre­gun­tava quin era el futur d'un sis­tema audi­o­vi­sual que ja no pas­sava ni per la ficció, ni pel docu­men­tal, ni per l'assaig sinó per la posada en relació de tot tipus d'imat­ges super­vi­vents del temps i la història. Avui, quan Godard acaba de com­plir 80 anys i després de rebut­jar l'Oscar que li dona­ven a Hollywood, ens mos­tra a Film Soci­a­lisme –que acaba d'estre­nar-se– que el futur del cinema passa per una idea nova d'obra col·lec­tiva en què les imat­ges d'alta defi­nició dia­lo­guin amb les de baixa defi­nició del mòbil i en què la posada en escena esti­gui en tensió amb les imat­ges d'un arxiu. Gràcies a Godard, el cinema esdevé una altra manera de pen­sar, men­tre es trans­fi­gu­ren les bar­re­res de l'art con­tem­po­rani.